tempus fugit

Era aquell instrument, l’orguenet, amb el qual sense saber-ne un borrall de solfeig tota persona pot fer anar, carregat damunt d’un carretó legalment matriculat i santificat, que anava fent estratègiques parades.
Era un mateix personatge, amb barret de Panamà, que tirava del carro i en les pauses del camí, feia de músic donant voltes al manubri que segons la Viquipèdia: fa moure sobre el seu eix un cilindre que conté unes pues de diferents formes i mides que mouen al seu torn uns martellets que percudeixen les cordes de piano que hi ha situades a l’interior d’una caixa fent-les sonar. Cada rodet solia tenir deu músiques diferents.
Era la mirada somnolenta o emprenyada de la criatura passatgera damunt del carro, casualment però, sobresortint de la mena de cèrcol viciós característic del proletariat on, de moment, encara el tenien ajaçat.
És l’enigma 12, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.