tempus fugit

De tot cor, gràcies Albert per fer-me veure que tot el neguitegi de la meva vida per ser independent fins i tot somiar, i ara cada cop més voler, que el país on vaig néixer també ho sigui, és degut al fet que sóc membre d’una secta que ara campa com zombi sense rumb per manca d’un guru per la qual cosa, desprogramar-nos ho veus del tot complicat.
Potser, Albert Boadella, no vagis mancat de raó si acceptes que tu i els que combreguen amb les teves idees també formeu part d’una altra secta amb el guru creador enterrat davall l’enorme llosa de l’esgarrifós Valle de los Caidos, i que curiosament sota el seu mandat va provocar el teu exili del país (1) i, tal vegada la síndrome d’Estocolm que vas patir, deuria ser tan sucosa professional i econòmicament, que encara l’arrossegues i pel que sembla mai podràs treure-te-la del damunt fins al punt de convertir-te en un símil de guru avalat per l’escriptor francès Bernard-Henri Lévy, que et reconeix públicament com el president de la República de Tabàrnia.
Albert, em portes dos anys d’avantatge, quan era jove admirava la teva professionalitat crítica amb tota mena de poder institucional i fàctic però arran de la teva capitulació davant del jutge després de l’exili a França, vaig ser de les que va arrufar el nas i ara, davant de cada una de les teves declaracions públiques, sóc de les que discretament i per no molestar a ningú, conté les arcades de fàstic que em fas venir.
(1)De la Viquipèdia: …“El primer problema gran amb les autoritats el va patir el 2 de desembre de 1977 quan, uns dies després de l’estrena de La Torna, va ser detingut, empresonat i sotmès a un consell de guerra per un delicte d’injúries a l’exèrcit. Posteriorment, va protagonitzar una espectacular fugida de l’Hospital Clínic que el va forçar a viure uns mesos exiliat a França. Els altres membres de la companyia consideraren que aquest fet va provocar que perdessin la seva llibertat condicional tot i que van ser indultats, excepte Ferrán Rané que va fugir il•legalment cap a França de la qual va tornar un cop els seus companys sortiren de presó. Boadella, després de tornar de França el desembre de 1978, fou detingut el març de 1979 per posar-lo en disposició de l’autoritat judicial militar catalana. Mentrestant va portar vida semipública, assistint a representacions seves o inclús entrevistant-se amb Josep Tarradellas. Quan finalment va ser jutjat per un tribunal civil, Boadella es va declarar culpable, acceptant una condemna de sis mesos de presó que no va haver de complir per ser inferior a un any. El sector que va sortir en el seu dia en defensa de l’actor i de la llibertat d’expressió va quedar sorprès.”…