tempus fugit

Tot just acaba de finalitzar a Catalunya Ràdio,  l’entrevista a Marta Rovira feta per Laura Rosel que finalitza amb la pregunta de si ja sap que la Clara Ponsatí comenta en el seu llibre Molts i ningú, que per a ella, la Marta és un misteri…, doncs bé després d’escoltar els retrets de caràcter populista referent al muntatge del clavegueram espanyol (avalat per Gabriel Rufian) de les connexions russes de l’entorn de Carles Puigdemont, o la fe malaltissa, més que cega, que té en la (aquesta si misteriosa) taula del diàleg defensada pel seu partit ER, crec que ajuden molt a desvelar el misteri de la Ponsatí, és a dir: on no n’hi ha (per allò de la indefensió apressa) no hi pot rajar.