13 de juliol de 2022
Tots els pobles de la costa del Maresme tenen una cosa en comú: un sabor mariner que perdura malgrat que fa temps que la pesca va deixar de ser-ne una de les activitats prioritàries. Un ofici ara tan sols testimonial, en el millor dels casos, si no esborrat pràcticament del mapa. Això no és obstacle, però, perquè tot voltant pels seus nuclis antics, com el del Masnou, ens anem trobant amb tot de referències que apunten a aquell passat gloriós, on el dia a dia dels treballadors de mar es barrejava amb les notícies de grans gestes d’exploradors i altres aventures d’indians, un cop aquests havien tornat d’Amèrica. Tot de carrers on es respira mar, com l’estret carrer d’Adra, per exemple, paral·lel i a tocar del litoral (de fet, la platja és només a una cantonada; això sí, si es travessa prèviament la carretera general i les vies del tren). Aquí encara s’hi conserven petites cases de planta baixa i primer pis, decorades amb colors frescos i alegres, les quals deixen obertures a carrerons —més estrets encara— perpendiculars a la costa, a través dels quals es poden veure retalls de palmeres esquitxant el blau marí de l’aigua. Al final del carrer, un mural fet de rajola s’encarrega d’informar-nos de l’existència de la “Llar de capitans” (ara hotel i restaurant), residència de dos il·lustres comandants de vaixells, el Ciro, l’Ocata i el Nova Paula, que havien solcat la Mediterrània —i molt més enllà— durant aquella època daurada de la navegació a vela.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!