16 de Maig 2015
Revisant fotografies, veig que fa deu anys retratava barques a la platja, i mentrestant al meu darrere, la veu del vigilant em convidava a visitar la seva estança.
Era un home prim, amb bigoti antic, amable i enigmàtic, tampoc massa gran, però de pell morena i arrugada. Orgullós del que tenia, parlava entusiasta de la vida que hi portava.
Cuidava estris i motors que permetien encara, l’arrossegament de les poques naus operatives que hi quedaven.
Tenia el cau a vessar, em parlava i explicava mentre es feia el sopar amb un càmping-gas d’estar per casa. De la porta estant, recordava temps passats, i comptava els dies i les hores, mentre fumava el cigarret observant l’horitzó … i vigilant les barques.
Amistat efímera, però amb regust de nostàlgia. Ara ja la mar i el vent no l’acompanyen. La caseta fa algun temps que és tancada, perquè la seva vida s’aturà, sembla que no fa pas gaire.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!