FINESTRA FOTOGRÀFICA

8 d’abril de 2023

El dissabte és un dia especial, en què el ritme quotidià sembla aturar-se. Era el dia esperat, després de tota una setmana laboral atrafegada… Això abans, quan treballava. Malgrat tot, continua tenint per a mi quelcom de diferent, un to de pausa, de convit a la introspecció, d’impàs entre setmana i setmana.

I el dissabte d’avui, el Sant, potencia encara més aquest efecte. De petits, quan havíem d’observar, de totes totes, els ritus de la Quaresma, el Dissabte Sant representava com el començament de la sortida d’un túnel. Ja no era tan mal vist riure o cantar; es podia menjar carn i s’albirava ja el dilluns, quan sabríem sí, aquell any, la mona de Pasqua portaria un simple ou dur o bé algun de xocolata.

El Dissabte Sant actual és força diferent. Les manifestacions litúrgiques persisteixen en el temps, però han anat derivant —en general, i tret d’en nuclis reduïts— cap a l’àmbit estrictament folklòric i lúdic (és el que queda de forma natural, penso jo, quan la imposició desapareix). I la ciutat es troba immersa en una estranya buidor, una calma artificial i passatgera, de la qual se’n pot gaudir, i que es trencarà quan tothom que és fora torni del pont llarg.

Aquesta nit, la creu del campanar proper estarà il·luminada, com a vigília de la Resurrecció. I jo, tot observant-la, em preguntaré què se n’ha fet d’aquell nen pietós, imbuït dels preceptes de la Setmana Santa. Pensant que potser sí, que encara tinc alguna cosa dins que em fa mirar-la.