Al final només hem vist una de les tres pelis que abans d’ahir vaig anar a buscar al Museu del Cinema però en canvi m’he pogut escapar una mica més d’una hora i m’ha sortit una altra ruta curteta pels turons del SW de Salt. La peli escollida va ser “Inception”.
M’he proposat un petit repte que consisteix a pujar a wikiloc una ruta pels turons més propers a Salt. Avui he sortit per fer una petita volta (qüestions de temps limitat) i he pujat a St Roc i fet una mica de volta per la zona de la Miquela. Aviam si entre demà i les properes setmanes l’allargo una mica i em surt una ruta ben maca.
Amb l’excusa d’aprofitar una de les rutes que vaig esborar d’Endomondo, he fet un recorregut semblant per penjar-la a wikiloc. No ha estat ben bé el mateix perquè ja no existeix el passallís que hi havia al costat de la granja Batllori de Bescanó. Per comptes de travessar el riu allà ho he fet a la passera que Àrids Vilanna va construir perquè hi passin els seus camions.
Matinal relaxada i relaxant per carreteres tranquil·les i pistes sense clots ni xaragais.
M’ha agradat la vista des de cal Bosquetà. Es veu cal Rei i Castellar de la Selva, i el Pla de Salt al fons.
Els poders civil i eclesiàstic de Llambilles, frec a frec.
Aquesta setmana he traspassat a Wikiloc unes quantes rutes que tenia a Endomondo. Resulta que Under Armour (que ara he sabut que és la propietària d’Endomondo) tanca aquesta aplicació i alguna altra i ho vol centralitzar tot en una nova app que la veritat és que no em diu res. Tampoc no m’atreu gens una multinacional com UA.
Tercer cop en poc temps que passo per aquestes carreteres, aquesta vegada sense la bici d’en JP i més tranquil. Com sempre, m’he anat aturant per poder fer alguna foto.
Avui m’ha sortit una altra ruta arran d’aigua. He sortit de casa amb la idea de fer una bona pedalada perquè volia arribar fins a Fontajau per travessar el Ter i anar per l’altra riba fins a la pedrera de Vilanna, però m’he anat entretenint i se m’ha fet tard. Potser hauria continuat endavant si no hagués estat per una punxada que m’ha fet perdre molt de temps davant del Pla dels Socs (en el corriol entre la fàbrica i el riu). Com que la fressa de la fàbrica m’impedia d’escoltar el xiulet de l’aire com s’escapa no he pogut trobar el forat i he anat caminant (de fet, passejant) fins que n’he estat prou lluny per poder trobar el forat i enganxar un pedaç al pneumàtic).
A aquestes alçades ja havia decidit de no anar fins a Vilanna i mirar de travessar el riu pel Pas d’en Prats, cosa que he fet amb una mica d’inconsciència per la meva part perquè tot i que pel riu baixava menys aigua que el mes passat, és veritat, no era pas tan poca com per fer una travessa tranquil·la i despreocupada.
Tot i això, he travessat com he pogut i després he anat tornant sense presses. Abans d’arribar al Pla dels Socs, però, un clau que algun malparit devia haver llençat al camí se m’ha clavat a la mateixa roda d’abans i m’ha regalat la segona punxada del dia.
He preferit acabar d’arribar a casa caminant amb la bici al costat.
Aquest matí he fet la mateixa ruta dues vegades! La primera perquè volia millorar una sortida de la setmana passada (anar de pont a pont -de Fontajau a Bonmatí- tan arran d’aigua com fos possible) i acostar-me encara més al riu, i la segona perquè quan he arribat a casa en P m’ha dit que li faria gràcia sortir a fer un volt en bici; com que no estava cansat i tenia ganes d’ensenyar-li camins que no coneix, hem repetit gairebé tot l’itinerari.
Hem sortit tots dos més que res per fer un passeig i estirar les cames. Al final ens ha sortit un recorregut prou bonic des de Fontajau a Vilanna per totes dues ribes i tan arran d’aigua com hem pogut.
Un cop a casa, mirant el mapa, veig que ens hem saltat alguns corriols. No passa res, hi tornarem!
Avui he sortit per estirar les cames però també per fer algunes fotos que em faltaven per completar la ruta del 19 de setembre.
N’hi ha que es guanyen la vida despullant alzines sureres (no sé si se’n podria dir veggie striptease).
L’alzina i això, els únics peus de porcs que m’agraden. I només m’agrada veure’n les marques, res més.
Feia quinze dies que no sortia a pedalar i em pensava que avui patiria, però com que la ruta tampoc no ha estat gaire exigent he pogut tornar prou bé a casa.
Tres fotos d’avui. La primera del Ter que he vist a la Pilastra. Després d’una mica de sequera, les pluges d’aquests dies han ajudat el riu a recuperar el cabal que li pertoca.
La pujada a les Serres és bastant fosca, alguns dies tenebrosa i tot, i no hi ha gaires vistes perquè la forest tapa el cel. Pinedes i alzinars revolt rere revolt fins que de cop i volta apareixen els cingles de St Roc.
A la tornada he volgut aturar-me un moment a Font Sabeu. L’avi no tenia gaire bona fama i aquest és un dels indrets on s’ho va guanyar, segons diuen.
També he pujat una mica, passat Llorà, a una urbanització on un dels carrers s’acosta al camí que du a la cova d’en Boratuna. Un dia llogarem un cotxe i hi anirem amb les nenes, aviam què en diuen.
L’Adrià em passa un enllaç sobre una altra iniciativa que vol promoure l’ús de la bici. Quan m’ho ha dit em pensava que era una mena de wikiloc (excursions i viatges, pensat sobretot per al temps lliure) però quan li he fet un cop d’ull he vist que la idea és una altra.
El web està promogut per una colla que es diuen CycloCat, i segons que diuen el que volen promoure és l’ús quotidià de la bicicleta, la bici com a mitjà de transport. Al seu web hi ha el mapa de què em parlava l’Adrià, que en realitat és un recull de vies adients perquè els ciclistes hi circulin. En realitat, la bicicleta pot passar per qualsevol lloc, ja ho sabem, però el que volen dir és que cerquen vies directes, amb poques rampes i amb poc de trànsit automobilístic.
Espero que qui ho porta tingui empenta per tirar-ho endavant. Per altra banda, que jo sàpiga, a “Mou-te en bici” ningú ha demanat ni preguntat res relacionat amb aquesta iniciativa. Si es vulgués fer un mapa ben fet i que fos útil als ciclistes urbans o quotidians, no s’hauria de buscar suport/consell/opinió a alguna de les associacions de ciclistes urbans que ja fem feina per a aquest col·lectiu? De totes maneres, good luck! Salut i pedals!
Avui he sortit a repetir la pedalada del 8 de febrer. No pas exactament pel mateix itinerari però molt semblant. He tornat amb temps d’acompanyar les dones de casa a fer una passejada vora el riu.
L’ermita de St Pere Sestronques em té una mica intrigat perquè no n’havia sentit a parlar mai (!) fins que com aquell que diu vaig ensopegar-hi fa pocs mesos. Es veu que té un origen preromànic tot i que l’edifici actual és del segle X o XI i va ser restaurat a la dècada de 1990. En cercaré més detalls.
Ja feia temps que quan pujava cap als Àngels tenia vistos un parell de camins i pistes i avui m’hi he entretingut per veure cap a on porten.
Un d’ells és un corriol que surt del mateix revolt de Bicentury per la dreta i comença a baixar bastant recte fins que enllaça amb una pista que al cap de poc m’adono que és obra de l’empresa de la llum i serveix per accedir a una de les torres que hi ha a la vall.
L’altre és una pista que comença més o menys al km 4 de la carretera dels Àngels cap a l’oest i va baixant fins que al cap de menys d’un quilòmetre, en un revolt molt tancat a la dreta, trobes un trencant que puja cap a l’esquerra. La pujada és curta i la pista passa per davant d’una casa restaurada amb piscina (can Martí de les Vinyes ) i al cap de poc pel costat d’una casa abandonada (can Nardis) abans d’acabar de baixar (bastant abruptament) cap al revolt de Bicentury.
Una “experiència comercial” (ara es diu així?) pot ser molt diferent segons amb qui t’hagis d’entendre. Ahir, quan vaig recollir el cotxe, l’home que em va formalitzar el lloguer ni tan sols em mirava quan expressava els meus dubtes pel fet que estava a punt de llogar un cotxe quan hi havia molts de números que el govern acabés prohibint els desplaçaments entre municipis.
Avui, quan he tornat el vehicle, la noia que se m’ha adreçat de manera simpàtica i agradable quan ni tan sols havia entrat a l’oficina m’ha explicat amb tot d’ets i uts (i de manera clara) les normes de l’empresa i ha mostrat empatia, es posava en el meu lloc i m’entenia quan li deia que no havia pogut utilitzar el vehicle i per això el tornava al cap d’un dia per comptes dels cinc que l’havia llogat. El noi d’ahir em va fer venir ganes de buscar una altra empresa de lloguer de cotxes, i en canvi la noia d’avui m’hauria pogut llogar el que hagués volgut.
Per cert, en un altre moment escriuré com és que torno a l’aeroport a buscar cotxe de lloguer després de l’enganyifa del servei de Goldcar.
I dit de passada: com que he tornat de l’aeroport en bici he tingut l’oportunitat i la sort de trobar un caminet que hauré d’explotar d’alguna manera.
Ui, que malament que m’ha quedat això d’explotar. Rendibilitzar? Tampoc. Vull dir que miraré de fer-hi passar algun dels itineraris que enllaço en bici. Es tracta d’una drecera entre la carretera d’Aiguaviva i la carretera de St Roc que passa pel costat de can Saüc i de la Torratxa i acaba a tocar del cementiri de Vilablareix. Sí, aquesta dèria pels mapes…
He tornat a fer aquesta ruta sobretot per penjar-la una mica més bé al wikiloc i la veritat és que ja no recordava gaire aquests corriols i pistes de baixada: són fantàstics! M’ho he passat molt bé, sobretot per la pista fins a St Mateu de Montnegre i després encara més per les pistes i corriols que porten a Llambilles. Això de tenir tan mala memòria em fa gaudir cada recorregut el doble, perquè els disfruto quan els descobreixo i quan hi torno!
Per altra banda, ja hem descartat definitivament l’escapada a la Cerdanya que havíem sospesat de fer aquests dies de Fires; amb les noves mesures anti-covid que ha aprovat el govern espanyol hauria estat buscar-se masses complicacions.