Quina vergonya, l’Estat, amb el corredor ferroviari mediterrani. Jo ja no sé si el problema és que tota la gent implicada té la mà massa llarga i en vol treure profit o és simplement incompetència.
Gairebé 300 persones mortes a Catalunya cada any en accidents de trànsit és una tragèdia i no sembla pas que les autoritats hi facin tot el que s’hi podria fer. Aquesta xifra que fa feredat no justifica un acord en alguns punts bàsics per bastir una estratègia nacional? Com és que els partits polítics no es posen d’acord en una cosa tan senzilla com limitar la velocitat? Dos terços dels accidents són a ciutat i la majoria comparteixen un fet recurrent: l’excés de velocitat. Cal límitar la velocitat a 30 km/h a tots els carrers i fer-ho complir, i si no hi ha una norma estatal que ho indiqui, el propi Ajuntament pot i ha d’establir límits de velocitat a cada municipi; cal fer-ho.
Tothom es desplaça amunt i avall per les necessitats del dia a dia. No entenc que les dinàmiques partidistes portin els partits a no acceptar que la prioritat en mobilitat som les persones que ens hem de desplaçar i no pas els cotxes que porten algunes persones. Què vol dir això? Doncs que hem de deixar de gastar diners per construir ciutat per als cotxes i crear infraestructures i equipaments més pensats en les persones: menys ampliar carreteres i més transport públic, menys rondes i circumval·lacions i més zones 30, menys aparcaments a dintre ciutat i més aparcaments dissuasius als afores.
Sóc d’esquerres i votaré un polític de dretes al Parlament Europeu perquè la lluita nacional continua malgrat les cúpules d’ERC i JxCat i qui ho té més clar és la gent a l’exili. Un Carles Puigdemont diputat europeu afeblirà l’Estat. I em fa il·lusió la Clara Ponsatí a l’Eurocambra!
“Arrimadas i Levy eren útils (…) mentre Madrid confiava que Mas i Junqueras podrien frenar la independència a les bones. Ara que la situació és de conflicte obert, Madrid exigeix una major col·laboració als dirigents d’ERC i la vella convergència.”, diu l’Enric Vila.
Que malparit, @elperiodico_cat. Hi ha un terrabastall a la Cambra de Comerç perquè l‘independentisme hi guanya les eleccions i la notícia a primera plana és una picabaralla al carrer. I encara sort que no diuen que es tracta d’un “tumulto”.
Continuem.
S’hi pot estar d’acord o no, poden tenir raó o no, però admiro aquesta gent tan llegida i amb el cap tan clar (com l’Enric Vila o @enricvd) quan escriuen cròniques compromeses.
Quan el PSOE estava a l’oposició tenia clar que no prorrogaria la concessió de l’AP-7, no la tornaria a licitar i hi hauria circulació lliure de peatges. La concessió dels primers trams s’acaba l’any que ve, i tota l’autopista el 2021. Ahí lo dejo.
Aquest matí, paradeta amb vermut que el CDR i la gent de l’Assemblea de Salt hem muntat al Passeig. Us hi esperem per brindar per la República Catalana! A partir d’ara hi serem cada primer dissabte de mes. Mentrestant, cada dimarts al vespre continuem a la plaça de la Llibertat, just a davant de les Bernardes.
Jo sóc dels que deia que no havíem de participar a les eleccions espanyoles, però miro al meu voltant i veig que la gent que políticament em mereix més de confiança està fent campanya pel Front Republicà. No n’estic convençut i l’operació no em mereix gaire confiança, la veritat, però potser acabaré votant-los.
Com va això? Organitzacions amb posicionaments de classe amb aposta nacional i conquesta de drets socials = el catalanisme creix.
Organitzacions de classe febles que deixen que la dreta lideri el catalanisme i no impedeixen la pèrdua de drets = el catalanisme baixa.
«¿Por qué España no es una democracia?» Resum: Espanya no serà cap democràcia fins que els espanyols no siguin capaços d’eliminar la tòxica herència franquista que tenen tant les seves institucions com, sobretot, el seu subconscient.
D’acord, ho comparteixo, però vols dir que no hi ha alguna cosa anterior?
L’ANC demana a les candidatures i als futurs governs locals quatre coses que em semblen elementals i que no caldria ni comentar, però està bé que ho faci perquè tenim tendència a despistar-nos en un dia a dia que pot marejar. L’Assemblea demana que despleguin quatre “eines de país”:
La primera: Impulsar la sobirania fiscal; pagar els impostos, les taxes i altres tributs directament a l’Agència Tributària Catalana.
La segona, essencial (ja ho vam viure l’1 d’octubre i ho seguim patint cada dia): Exigir que la xarxa de fibra òptica sigui pública i no depengui com ara de les empreses de l’IBEX35.
Una tercera lligada amb l’anterior: Apostar per empreses deslligades del poder polític i econòmic de l’Estat espanyol, seguint el camí ja iniciat per la ciutadania.
I quarta: Afavorir el consum de proximitat, per tal de crear riquesa per a les empreses locals i beneficiar el medi ambient.
Alhora, l’ANC demana als partits que no pactin cap govern municipal amb els partits del 155, sinó que facin pactes de govern entre ells i des dels ajuntaments comencin a fer República catalana, i pressionar el Parlament i el Govern de la Generalitat perquè la implementin.
Em sap greu però no puc evitar de pensar que aquesta gent d’ERC sol cagar-la justament quan més se’ls necessita.
Cada vegada m’agrada més el que escriu aquest home.
Diu en Barbeta que la independència de Catalunya preocupa poc a la gent del carrer (espanyola) i que la utilització del conflicte per monopolitzar el debat electoral posa de relleu que Pablo Casado i Albert Rivera no han estat capaços d’elaborar una alternativa que els identifiqui més enllà de la bandera. Tanmateix, això mateix no ens contradiu quan diem que la gent els vota per posar llenya al foc de la qüestió catalana?
A més, tot i suposar que la gent del carrer no estigui amoinada per la possible separació, qui sí que hi està i que posarà les traves que calgui és el Deep State. Hem d’estar preparats de totes maneres.