ELS FURTIUS
Tan desitjar el capvespre
per a alçar el vol
després de tot un dia d’espera,
arraulit entre el canyar i les aigües somes,
i saps que t’esperen els furtius
armats amb tots els arguments per a véncer-te.
Millor que callis i esperis a l’alba,
encara que hagis d’aguantar el fit
dels milers d’ulls brillants
que t’acompanyaran tota la nit,
i l’esglai de les fredes rosades a la pell,
just abans de la primera llum.
No t’inquietis,
el que ja està fet, quedarà clavat a terra,
pesant, inert, immutable.
No res l’afectarà.
Res.
Ja ho sabíem
malgrat la teva insistència.
Ara ,
cal saber-ho fer:
alça’t en aquell moment precís,
on nit i dia es fonen: és l’instant,
-l’únic-
on els caçadors badallen de complaença.
25 d’agost 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!