LLIBRE TERCER

El viatge

4 de juliol de 2021

El viatge                                                                                                             I ja no volem res més.   Crèiem saber el nom de les coses, dels arbres, de les campanes, dels pobles i la seva gent.   A poc a poc, ens vam enfilar al campanar de l’isolament, i d’allí enllà, pensàrem que dominaríem el tragí de l’anar i venir o els

Llegir més

Som aquí

27 de gener de 2021

Som aquí Malfieu d’aquells que no recorden que són aquí, entre nosaltres, dins d’aquest paisatge, sota aquest cel, en aquest indret i no cap d’altre. Malfieu d’aquells que no reconeixen allò que estimes, que canvien el nom dels llocs, de les flors, de les muntanyes i de les persones, que es befen de la tradició

Llegir més

Stabat Mater

30 d'abril de 2020

  Stabat Mater A mitjans gener, començàrem a assajar l’Stabat Mater de l’estimat mestre Sandaran. Una vuitena de veus amb quatre cordes. Seria una senzilla estrena mundial i un homenatge a la resistència cultural i humana de la dignitat del músic blasmat. Finalment l’estrenàrem a Barcelona, a l’església dels Caputxins de Pompeia, amb l’ajut del

Llegir més

Equidistància

21 de març de 2020

  Equidistància “… Experts a fer veure que estan per damunt del bé i del mal, n’hi ha molts que van d’equidistants per la vida però se’ls veu el llautó d’una hora lluny.” Quim Monzó, fragment d’un article a “La Vanguàrdia”. L’ofec tenalla la mirada, un roc punyent colpeja la consciència, abillat de tolerància i

Llegir més

Obsolescència

21 de març de 2020

  Obsolescència   Aquell temps d’amistat, de confidències i vagareig pels carrers humits del barri vell, aquell fred d’hivern que no sentíem, aquells petons de revolta i blasfems, aquella pulsió cap a la provocació permanent i la mirada desafiant, cercadora de l’escàndol dels benpensants i temorosos fills acomodats de la dictadura. Aquella ciutat fictícia que

Llegir més

Vencerem el minotaure

21 de març de 2020

  Vencerem el Minotaure   Quin llast infinit arrosseguem des de l’inici de les nostres paraules, quina vergonya sofrim; quina humiliació permanent! i malgrat tot, alcem llibres, escrivim cançons, i ens empeltem de cultura, mostrem allò que som als nostres hereus en un colpidor gest trencat perseverant.   Dibuixem un permanent somrís mutant en el rostre, enganyem

Llegir més

Octubre de nou

21 de març de 2020

  Octubre de nou La tarda es pentina en un acte reflex i monòton que condueix a una sentència demolidora. Pasturen cavalls de tir al petit jardí de casa meva. Grinyolen les frontisses del finestral de la cuina, sense tramuntana. Tot sovint em preguntes quina hora és: sempre és quarts de vuit. El diumenge de

Llegir més

La bèstia podrida

21 de març de 2020

  La bèstia Han passejat la bèstia podrida pels carrers imperials de la vila, paràsita de la paraula d’odi, de la Inquisició i el dol permanent L’han treta d’una tomba negra, gegantina i feixuga clova de sang, feta de llàgrimes d’esclaus i d’ossos d’afusellats. Els gossos assassins l’acompanyen i lladren lloances, un braç alçat momificat

Llegir més

Transmutació

21 de març de 2020

  Transmutació “En tindré prou Amb un sac de núvols prims I un llibre ple de rims escrit sense enrenou !” Josep Ramon Bach.   El penell del temps reprèn la bruta bellesa volàtil, i li retorna una nova energia .   D’aquí i d’allà alça foscúries, clareja els cims i oculta les misèries d’aquestes

Llegir més

Setembre groc

21 de març de 2020

  Setembre groc Aquest feixuc caminar dins la nit profunda té un sol cos, conformat pels besavis dels avis dels pares dels meus avis i jo. Tots hem resistit l’embat de l’amo. Tots hem acotat el cap per a mantenir-nos vius. Quina llarga espera alimenta el pa que menjo, quin silenci estèril em mena entre

Llegir més

Un altre

21 de març de 2020

  Un altre Onze de setembre, pous, galeries fosques, cases violades, llampecs negres, llavis esgarrinxats, turments i botxins i els absents. Com cada dia, cercant la sortida de l’esclafador Hades. Prem-me la mà.   11 de setembre de 2019

Llegir més