Basques de cada dia. Darrera de cada cop, de cada humiliació, de cada esgarip, un puny tancat i en ell un crit de por, un clam de sang un gest d’oi, un clap de llum. Agost 20
Stabat Mater A mitjans gener, començàrem a assajar l’Stabat Mater de l’estimat mestre Sandaran. Una vuitena de veus amb quatre cordes. Seria una senzilla estrena mundial i un homenatge a la resistència cultural i humana de la dignitat del músic blasmat. Finalment l’estrenàrem a Barcelona, a l’església dels Caputxins de Pompeia, amb l’ajut del
Equidistància “… Experts a fer veure que estan per damunt del bé i del mal, n’hi ha molts que van d’equidistants per la vida però se’ls veu el llautó d’una hora lluny.” Quim Monzó, fragment d’un article a “La Vanguàrdia”. L’ofec tenalla la mirada, un roc punyent colpeja la consciència, abillat de tolerància i
La bèstia Han passejat la bèstia podrida pels carrers imperials de la vila, paràsita de la paraula d’odi, de la Inquisició i el dol permanent L’han treta d’una tomba negra, gegantina i feixuga clova de sang, feta de llàgrimes d’esclaus i d’ossos d’afusellats. Els gossos assassins l’acompanyen i lladren lloances, un braç alçat momificat
Transmutació “En tindré prou Amb un sac de núvols prims I un llibre ple de rims escrit sense enrenou !” Josep Ramon Bach. El penell del temps reprèn la bruta bellesa volàtil, i li retorna una nova energia . D’aquí i d’allà alça foscúries, clareja els cims i oculta les misèries d’aquestes
Barba de sucre Quan esperes les hores que vénen, s’esvaeixen les que s’allunyen, aquelles del temps de la innocència, rere d’escenaris desdibuixats. Bagul d’hores que t’han macat, hores de silenci, i s’emporten de tu íntims crits de colors, que jeien -despreocupats- a l’eixida del jardí de casa. Xuclen, fins la petita plaça del
Open Arms 2017 Impàvids escoltàvem per damunt del vent, com de clams de llibertat emergia una illa de desconsol. Impassibles escoltàvem els udols de la mar, mentre s’empassava vides que fugien de la guerra. Inalterables escoltàvem els plors dels germans martiritzats, mentre planificàvem les vacances. Judiciosos ens sentíem hereus