Camí de casa
En tornar pel camí de la font,
s’han encès les nuvolades
que un garbí malhumorat
ha encimbellat a la serra de ponent.
Camino,
coronat de vermells, blaus i grisos,
cap a la casa del capvespre.
Sentir les granotes a la llunyania de la riera,
veure els falciots omplir el celatge
amb figures infinites
i copsar l’alè de l’estiu a frec de pell,
és mitja vida.
L’altra mitja és,
allò que esperes
sense saber-ne res més.
Juliol 2016
Paisanatge
La tarda a la Miranda obre el secret
que guarden els turons que envolten
el poble i en arribar-hi pel dolç callís
arbrat, de passes lentes, tot d’una ,
aflora i captiva el seny davant
la immensa visió de natura i vida
que s’obre al nostre davant.
Asseure’s a un banc, i veure el celatge
coronat de vermells, blaus i grisos,
que menen a la casa del capvespre.
Sentir la merla i el rossinyol a la llunyania
de les obagues, veure els falciots
omplir el cel amb figures infinites,
i copsar l’alè de la primavera a frec de pell,
és mitja vida.
Eduard Casas