De matí
Després de tanta tramuntana,
de constants aücs sords,
rere el finestral, el jardí eixut
despunta un sol bullent d’enyor
i em deixo endur a la platja,
davant d’un pausat anar i venir
de escuma insistent
d’un mar de estiu groc.
L’encaro, àvid de tot escalf
i em pren, el rebo,
el sento bategar dins meu
i fa seva la meva sang,
Estiu, llinda
de les collites, assossec
del vell camí.
Juliol 2016
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!