Cal plantejar les coses amb realisme: l’objectiu de partida de qualsevol equip que jugue a la primera divisió hauria de ser guanyar la lliga però, en funció dels planters i dels pressupostos, n’hi ha un bon grapat que consideren un èxit, senzillament, no baixar al pou de la segona divisió. De la mateixa manera, l’objectiu
El proper dijous, 6 de maig, al Col·legi Major Lluís Vives de València, se celebrarà la jornada Llengua, Música i País, organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i el Màster d’Assessorament Lingüístic i Cultura Literària. L’acte tindrà dues parts i tots esteu convidats a assistir-hi.A les 16’30 hores, s’iniciarà una taula redona moderada
El Bloc quiere dotarse de un laboratorio ideológico que le dé madurez a su discurso. Para ello, personas cercanas al partido, aunque ya retiradas de la primera línea política, han auspiciado la creación de una institución, la Fundación Josep Lluís Blasco, para dotar al valencianismo de una herramienta política que le permita reflexionar y actualizar
Diu un vell acudit que Sant Pere, un dia que no podia atendre les seues obligacions com a encarregat de la porta del cel, va demanar un altre sant que ocupara el seu lloc per unes hores. Sant Pere li va explicar que l’única cosa que havia de fer era oferir a tota aquella ànima
Feia temps que un acte del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) no tenia tant de ressò mediàtic. Davant la mirada atònita dels organitzadors, la xerrada de Carles Sastre a la facultat de Geografia i Història va provocar la presència de tota la parafernàlia mediàtica existent a València i les càmeres, els micròfons, les gravadores
Ja no estic en nòmina de cap mitjà de comunicació, però em sent més periodista que mai. La vida m’ha dut cap a altres indrets, per altres camins, i la meua professió és ara ensenyar la meua llengua a qui vulga aprendre-la. I ho gaudisc, de debò. M’agrada. Però, al mateix temps, el cuquet del
“Voldria dir-te tantes coses… encara que, ben pensat, l’únic que voldria dir-te és una cosa. Una de sola. Una només. A cau d’orella, per sempre. Per sempre més, i deixar d’escriure”. Sé que la Carme Riera em perdonarà que li manlleve aquesta frase de la seua grandíssima novel·la Cap al cel obert perquè, com tants
Les notes de l’himne de Riego i de la Muixeranga van sonar, finalment, en l’homenatge a les víctimes del franquisme a València. Almenys durant uns minuts, les dues composicions musicals van dignificar un espai tacat pel monòlit de la vergonya, plantat sobre els cossos dels qui van patir les mossegades fatals de la gossada feixista
No són veïns, diuen, sinó “joves antisistema”. Ciutadans que agredeixen a colps d’esquena i de cap, com diu la delirant i encertada Premsa lliure de Brams, les porres d’uns pobres policies que passaven per allà. Rastosos, perroflautas, rojos y separatistas. La pròpia paraula ho diu: antisistema. Però… què és ser antisistema? O, al contrari, què
Diu Pessoa: “Tenim, els qui vivim, una vida que és viscuda i una altra vida que és pensada, i l’única en què existim és la que està dividida entre la certa i l’errada”. Completament d’acord. I afegisc: quan la vida viscuda pren un poc, ni que només siga un bocí, de la pensada, sentim allò
No és corrupció, no senyor. És un estil de vida. No és un cas aïllat, no senyor. És un estil de vida. No és un xoriço, un sàtir o un dictador en potència, no senyor. És un estil de vida. És el popular way of life. Una forma de ser, d’estar. Una manera d’anar per
Tanque el diari amb el bon regust que m’ha deixat l’article de Jordi Muñoz: acurat, precís, apuntant cap al moll de l’os de l’actualitat política. Llegisc les seues paraules i hi reconec el jove professor universitar amb qui he tingut el gust de compartir taula en tantes i tantes xerrades i amb qui sempre s’aprén
El País Valencià és una societat anestesiada. Els polítics professionals s’han fet forts a la Generalitat, a les Corts, a les Diputacions i, fins i tot, la major part dels ajuntaments estan en mans d’un bipartidisme immobilista que pretén que res no canvie. La democràcia és anar a votar cada quatre anys i romandre callat
Ho va dir ben clar: els professors que diuen “aleshores” i “gairebé” son uns “gilipollas” i, per tant, “hay que rematarlos”. Clar i català, si no fóra perquè Alfonso Rus, malgrat les seues evidents dificultats per trenar dues frases seguides en castellà amb una certa correcció, va emprar la llengua de Cervantes en lloc del
Torne a la carretera. El proper diumenge, 14 de març, m’han convidat a participar en la 13a trobada de formació i organització del PSAN que, sota el títol Ciència, llengua i independència, se celebrarà a l’Espluga de Francolí (Conca del Barberà), amb l’objectiu d’afavorir l’anàlisi, el debat i la reflexió al voltant del nostre país. Les