Després de l’excel·lent article publicat per Vilaweb, el bookcrossing de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas anirà a la Cadena SER. El proper dissabte pel matí, dins de l’espai dedicat als blogs valencians del programa A vivir que son dos días, parlarem d’aquesta iniciativa d’alliberar un exemplar del llibre cada setmana. De la mateixa manera,
Avui, us deixe una entrevista a Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, que he publicat al diari Escuela. La trobareu en l’arxiu adjunt. Moreno parla del futur Pla del Plurilingüisme, les relacions amb la “nova” Conselleria d’Educació i denuncia, sense pels a la llengua, un pla estatal contra la immersión lingüística. Al meu parer, és una
Sense deixar de banda la docència, acabe d’encetar dues noves aventures periodístiques, com a corresponsal de dos mitjans de comunicació al País Valencià. D’una banda, sóc el corresponsal d’Escuela, un diari estatal dedicat a la informació educativa, des d’on es defensa l’escola pública i la dignitat de la professió docent; d’altra, també col·labore amb la web
Companys, demà, si no passa res, comence el tercer curs com a columnista de L’Informatiu. Com sempre, esteu tots convidats a llegir el que modestament escric, a opinar-ne, a criticar-lo o, simplement, a aportar la vostra. Ens hi veiem. Salut!
Ens ha dit adéu l’Heribert Barrera. Com deia l’Ovidi, se n’ha anat de vacances i, a més, ho ha fet, com tants i tants altres, sense poder veure el seu gran somni fet realitat: la independència dels Països Catalans. Mirant la trajectòria de Barrera, veiem un gran lluitador republicà i catalanista, que no va dubtar
La cartellera del cinema Octubre de Moscou, farcida d’estrenes nord-americanes; un McDonald’s o un Starbucks en cada cantonada; la botiga de souvenirs més cara de Sant Petesburg, dita Red October, et dóna la mercaderia en una bossa de plàstic farcida de martells i corbelles; imatges de Lenin i Marx; l’antic edifici del KGB, ara seu de
Atesa la nova situació d’Internet, amb les xarxes socials tirant fum, us convide a tots els qui tingue interés a fer-vos seguidors del meu twitter o, si voleu, a connectar-nos via facebook. No obstant això, aquest blog seguirà actiu perquè no podem -ni volem- renunciar a cap trinxera. I perquè, a més a més, a
València es cau a bocins. Passejant per l’avinguda Balears, on abans estava la seu del diari El Mundo, veig que l’antiga redacció continua buida i sense ocupar des de fa mesos; tot just al costat, l’antic restaurant basc Eguzki també roman tancat, com un immens esquelet d’animal juràsic que ningú no vol. Fins i tot,
…per estar ací, per tu, per tot. No t’ho podré dir totes les voltes que caldria, però ho intentaré: moltíssimes gràcies. T’estime…
Avui és un dia especial. Primera classe a l’institut, en 2n de Batxillerat, al voltant de la figura d’Estellés. Com a introducció de la lliçó, he triat La Flama, la coneguda cançó d’Obrint Pas que s’inicia amb uns versos del poeta de Burjassot. Estic nerviós. A veure què passa… OBRINT PAS – LA FLAMA “No
Ja feia uns quants anys que m’ho oferien a totes hores. Eixia de festa i un amic o un desconegut se m’adreçava i em deia: “prova-ho, home, veuràs com t’agrada”. Jo vaig dir que no moltes voltes, però la veu de la temptació era forta i persistent. Tasta-ho, tasta-ho. Sempre deia que no perquè sé
Romans, immòbil, a la taula del despatx, perduda en les teues lliçons de francés. Sense que te n’adones, et mire de cua d’ull i em capbusse en el teu cabell de princesa, que se t’esmuny per damunt d’un muscle. Escrius sense parar. Qu’est-ce que tu écris? Je ne le sais pas. Supose que aniràs perduda entre subjuntius
Avui, sincerament, he tingut problemes per a triar el tema de la columna. Hi ha tantes misèries, falòrnies i dròpols de tota mena que, qualsevol personal amb un mínim de sentit crític, passa la setmana d’indignació en indignació. En definitiva, si Dant tornara a alçar el cap, no inventaria un únic infern; ans al contrari,
He mallevat aquesta foto impúdicament del blog de Jordi Martí, on fa una excel·lent entrada al voltant de George Orwell i com, a més de grandíssim escriptor, se’l pot titllar de visionari. Impagable.
No sé si ho he comentat per ací alguna volta però no sóc massa nadalenc. Aquestes dates em fan més nosa que una altra cosa per allò del consumisme massiu i la hipocresia general però, amb tot, sempre hi ha quelcom d’aquella il·lusió infantil que tots sentíem quan érem menuts. D’aquells temps, em queda sobretot