“Voldria dir-te tantes coses… encara que, ben pensat, l’únic que voldria dir-te és una cosa. Una de sola. Una només. A cau d’orella, per sempre. Per sempre més, i deixar d’escriure”.
Sé que la Carme Riera em perdonarà que li manlleve aquesta frase de la seua grandíssima novel·la Cap al cel obert perquè, com tants i tants altres, jo també voldria dir-li a algú una cosa, una de sola, a cau d’orella i per sempre. T’ho voldria dir a tu. T’ho diré tots els dies, mentre em deixes. I lluitaré perquè em deixes fins que el cos diga prou. I més enllà, si això és possible…
Bona nit a tothom. I sí, aquest és un d’eixos posts nocturns…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!