Del Sud

El País Valencià és una societat anestesiada. Els polítics professionals s’han fet forts a la Generalitat, a les Corts, a les Diputacions i, fins i tot, la major part dels ajuntaments estan en mans d’un bipartidisme immobilista que pretén que res no canvie. La democràcia és anar a votar cada quatre anys i romandre callat la resta del temps, gaudint dels espectacles que el Cèsar ens prepara en forma de grans esdeveniments i promeses d’un futur de riquesa i esplendor. Pa i circ, tot per al poble però sense el poble, la política és cosa de polítics…

Aquesta imatge de la societat valenciana, de la qual tots som responsables perquè, en alguna o altra ocasió, tots ens hi hem rebolcat autocompassivament, beneficia els qui manen i aquells que aspire a succeir-los per fer exactament el mateix. Resulta fàcil caure davant del pessimisme, l’apatia, la sensació que res pot trencar un status quo inamovible. El país perplex és ara un país desesperançat; un país on, passe el que passe, no passa res.

Se’ns oblida, a voltes, que la política és alguna cosa més que una partitocràcia teatral i absurda. Que no cal allistar-se en formacions jeràrquiques per canviar les coses i que, en el mot democràcia, demo- significa “poble” i no “partit” o “polític”, la qual cosa situa el dret i l’obligació de canviar la societat més enllà d’aquells que busquen l’aixopluc d’una llista electoral. Si la ciutadania es mou, poc a poc, els partits es veuen obligats a canviar de direcció.

El proper dissabte, 27 de març, la ciutat de València acollirà la presentació d’En Moviment, un col·lectiu format per nombrosos ciutadans que, a títol personal, reclament que la política siga una eina per solucionar els problemes de la societat i per planificar el futur partint del consens i de la participació ciutadana. El seu argument és que, front l’immens NO que representa l’actual govern valencià (NO a dialogar, NO a consensuar, NO a la transparència, NO a la diferència), En Moviment pretén ser un gran SÍ on la veu de tota la societat tinga cabuda: SÍ a parlar, SÍ a opinar, SÍ a intervindre… El primer acte d’En Moviment, de fet, serà una mena de parlament ciutadà on més d’una vintena de col·lectius podran expressar lliurement què esperen dels polítics: d’un govern que no els escolat, sí, però també d’una oposició que no sap, no pot o no vol ser vehicle de les seues reivindicacions.

L’acte de dissabte serà l’acte dels qui van ser víctimes de l’accident de metro més greu de la història de València, serà l’acte dels qui pateixen les llistes d’espera a la sanitat pública, l’acte dels qui han de dur els seus fills a estudiar als barracons d’una educació pública en retrocés, l’acte dels qui aspiren a viure en la seua pròpia llengua, l’acte dels qui han vingut de molt lluny a buscar una vida digna, l’acte dels qui defensen el territori, l’acte dels qui volen un sistema econòmic que no es base en la precarietat laboral i l’especulació… L’acte, en definitiva, dels ciutadans que volen una altra forma de fer política i demostrar que, com va dir l’escriptor indonesi Mangunwijaya, “a voltes, no es veu res per la superfície, però per baix tot està cremant”.

(Publicat al diari digital L’Informatiu, el 24 de març de 2010)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!