El proper 20 de novembre, a les 19:30 hores, presentarem l’obra coral Ara, País Valencià a l’EspaiBLOC de Sagunt (carrer Cronista Chabret, 24 – baix). L’acte, organitzat per Fòrum morvedre.info, comptarà amb la presència de la saguntina Maria Josep Picó i del valencià Antoni Rubio, autors de dos dels articles del volum. Aquesta serà la tercera presentació
Avui, 16 de novembre de 2009, fa dos anys que Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas va arribar a les llibreries dels Països Catalans. Ni en les nostres previsions més optimistes, pensàvem que, 24 mesos després, continuaríem fent presentacions i actes amb aquest treball com a centre o excusa per recórrer
Demà, divendres, 13 de novembre, a les 20 hores, presentem el llibre Ara, País Valencià. Reflexions i experiències de la generació que ve a l’espai de cultura Can Alcover, al carrer de Sant Alonso, 24, de Palma de Mallorca. A la presentació, hi seran dos dels autors: Marc Peris, professor de Secundària a les Illes, i Antoni Rubio, periodista i
“Si el futbol fóra negoci, fa temps que ho tindrien els bancs”. Aquesta històrica frase va ser pronunciada pel gran futbolista i pèsim economista i futuròleg Josep Samitier, ex jugador de la Primera Divisió, ara dita Lliga BBVA… La vida pot ser molt irònica.
L’Ajuntament de València ha trobat una bona solució per acabar amb el “problema” dels sense sostre. I no, no es tracta de una millora de les polítiques socials, amb fortes inversions pressupostàries i una xarxa potent de treballadors socials; això fóra massa complicat i poc rendible de cara a l’electorat, única obsessió dels partits polítics
El proper divendres, 13 de novembre, a les 20 hores, presentem el llibre Ara, País Valencià. Reflexions i experiències de la generació que ve a l’espai de cultura Can Alcover, al carrer de Sant Alonso, 24, de Palma de Mallorca. La presentació anirà a càrrec de dos autors: Marc Peris, professor de Secundària a les Illes, i
I ja hi tornem a ser… Fa algunes setmanes que no m’enganxava a Benedetti però, de nou, el geni uruguaià ha tornat a les meues mans. Aquest poema es diu Utopías i li ho dedique a una persona molt especial que no em cal esmentar perquè sàpiga qui es i també a l’amiga Bel Zaballa, que
València s’ha despertat aquests dies farcida de cartells i tanques publicitàries sobre no sé quin torneig de tennis, és a dir, l’enèsim gran -o, tal volta, no tan gran- esdeveniment que el govern popular ha dut a la ciutat. El que més em crida l’atenció de la publicitat de la cosa, mitjançant una campanya d’una
La Federació Espanyola de Futbol, un element més de cohesió de la nació “una, grande y libre” que un ample sector de la intelligentsia espanyola s’entesta en mantindre trone o neve, ja ha anunciat la seua intenció d’evitar el partit entre les seleccions d’Argentina i Catalunya que les federacions d’ambdós països estaven negociant per al
Avui, un conegut a qui no considerava especialment amic, però tampoc desafecte a la meua persona, ha malparlat greument de mi. Ho ha fet per darrere i a una de les persones la reacció de la qual més mal podia fer-me. Quan me n’he assabentat, he pensat que, tal volta, ho feia inspirat per aquell aforisme
Com havíem promés, ací teniu un enllaç per llegir Llosar, el text guanyador del IX premi Sempreviva de narrativa breu, convocat per l’Ajuntament de Vilafranca. Escrit per Antoni Rubio, un dels coautors d’aquest blog i del llibre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, explica una història d’amor impossible entre dos apassionats de
Davant la inanició informativa de Canal 9, on no existeix més notícia que els grans esdeveniments, el temps, el futbol i algun succés més o menys morbós, els valencians ja busquem la notícia, fins i tot, a la nevera. Si no, no s’explica la imatge que corre aquests dies per Internet i que, des de
El coautor de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, Antoni Rubio, ha guanyat el IX premi Sempreviva de narrativa breu, organitzat per l’Ajuntament de Vilafranca, amb el relat Llosar. Es tracta d’una narració que retracta el terratrèmol interior de Jordi Fernández, un “etern adolescent” de trenta anys de Benimaclet, apassionat de la
“Hi havia una vegada un emperador la major afició del qual eren els vestits. Tenia moltíssims, i passava hores i hores provant-se’ls i mirant-se en el mirall. Tot i ser tan vanitós, no era mal governant [això és qüestionable], i els seus súbdits l’estimaven. Un dia es van presentar davant de l’emperador un parell de
Ja fa alguns dies, arran de la defenestració de Ricardo Costa, un dels imputats i dels principals protagonistes del sainet del cas Gürtel, que he sentit comentaris de gent gens afecta a la causa pepera sobre el fet que el ja ex secretari general del PP els està causant, fins i tot, pena. És evident