Del Sud

Crònica d'un llibre

6 de maig de 2010
1 comentari

De l’esquerra valenciana i altres desastres

Cal plantejar les coses amb realisme: l’objectiu de partida de qualsevol equip que jugue a la primera divisió hauria de ser guanyar la lliga però, en funció dels planters i dels pressupostos, n’hi ha un bon grapat que consideren un èxit, senzillament, no baixar al pou de la segona divisió. De la mateixa manera, l’objectiu de qualsevol formació política de l’oposició hauria de ser el canvi polític, l’assalt al poder, però la situació del País Valencià aconsella, almenys de cara a 2011, evitar la pèrdua de categoria de l’esquerra i aconseguir la permanència dins d’unes Corts que cada vegada fan més pudor a bipartidisme.

I no és per la categoria dels rivals, no. El PPCV, amb un Camps cada volta més desacreditat dins del seu partit -el toc d’atenció des de les pàgines d’un diari habitualment servil i llepó amb el projecte popular com Las Provincias és molt, molt seriós-, no passa pel seu millor moment, tot i que això, de moment, no sembla que es traduirà en una pèrdua de vots. Ni el cas Gürtel, ni la manca d’una acció de govern eficaç per part del Consell amenacen amb somoure els ciments electorals dels senyors de la gavina i, per tant, la responsabilitat s’ha de buscar en una oposició incapaç de transmetre una alternativa creïble a ulls dels votants.

Seguint atentament els escrits d’alguns col·legues de L’Informatiu, com Sergi Tarín o Vicent Baydal, i els comentaris posteriors, observe amb desencís que els principals representants de l’esquerra valencianista encara continuen mirant-se el melic mentre el país es desfà com un sucret dins d’un café negre i espés servit pel PP. Al voltant d’això, només he de dir que hi ha milers de ciutadans decebuts pel fracàs del Compromís pel País Valencià, una iniciativa en la qual creia molta gent, tret dels seus mateixos protagonistes. Per desgràcia.

El que tinc clar és que, per a un votant d’esquerres amb certa consciència nacional, és una llàstima haver de triar entre una de les poques polítiques de l’oposició que ha aconseguit un cert ressò social al País Valencià, com Mònica Oltra, o la fermesa en certes qüestions, amb tots els ets i els uts que calguen, que ha mostrat Esquerra Unida, com la defensa de la xarxa de rodalies front l’AVE, l’aposta per la sanitat i l’educació públiques o la lluita contra l’especulació urbanística. És, repetisc, una desgràcia no saber si votar al Bloc és recolzar el treball honest i seriós de la gran majoria dels seus regidors arreu del País Valencià o regalar el teu sufragi a una formació amb vel·leitats de centre-dreta que, a l’hora de la veritat, no tindria problemes en pactar amb el PP en certs aspectes econòmics que mai afavoreixen la classe treballadora.

Una certa unitat d’aquesta esquerra ampla, que va des d’EU al Bloc, passant per altres formacions minoritàries com ERPV, els col·lectius socials o els ciutadans farts de la política de balafiament i prepotència del PP, sembla ser l’única opció de fer alguna cosa. Però la petitesa menta de les lluites internes i les picabaralles de grupúsculs amb programes polítics que no són tan diferents ho fan impossible. Ara bé, l’única cosa que tinc clara és que no hem de tornar al caure en el parany del vot (in)útil. Si algú ha demostrat sobradament que no pretén fer polítiques d’esquerres i valencianistes és el PSPV: el pacte de l’estatutet de la vergonya amb el PP, el silenci clamorós d’Alarte davant el cas Gürtel, l’actuació policial al Cabanyal o davant els nombrosos atacs de l’extrema dreta i la seua supeditació a les polítiques dictades des de Madrid han de restar gofrades a les retines dels votants.

Que cadascú obre en conseqüència.

(Publicat al diari digital L’Informatiu, el 5 de maig de 2010)

  1. Als populars se’ls guanya trencant-los pel centre i això no ho pot fer cap esquerra.
    Me n’he fartat durant 4 anys, tot desant comentaris arreu, que omplir un concert d’Obrint Pas no és res. Això no té una traslació directa en les urnes. No deixa de ser un experiment per a iniciats. Com si fèrem exorcismes o quelcom de semblant.

    Cordialment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!