Diu Pessoa: “Tenim, els qui vivim, una vida que és viscuda i una altra vida que és pensada, i l’única en què existim és la que està dividida entre la certa i l’errada”.
Completament d’acord. I afegisc: quan la vida viscuda pren un poc, ni que només siga un bocí, de la pensada, sentim allò que diem Felicitat. Així, amb majúscula.
Bona nit a tothom.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
la frase. També hi estic d’acord. Ni tot és de color rosa ni tot és fosc. Seria un estat entre l’idealisme de Plató i el racionalisme cartesià, no?
Una salutació! I bona nit!