CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Solidaritatés un projecte, no unes persones. No pequem d’ingenus: aquest projecte va començar molt lligat a unes persones i va ser el seu carisma que li donava valor. Sobre tot en els seus inicis; ara és tota una altra cosa. Tots els projectes quan comencen a caminar estan lligats a la força dels seus gestors. Solidaritat Catalana per la Independència aglutinava aquest dels catalans en la força mediàtica de Joan Laporta, en l’eficiència gestora de López Tena i en la solvència política d’Uriel Bertran.

Solidaritat és un projecgte, no unes persones.

Solidaritat és un projecgte, no unes persones. El primer objectiu, introduir-nos en el Parlament, va activar l’esforç il.lusionat i sacrificat  de milers d’independentistes. Un entusiasme compartit que els ha cimentat. Després del 28-N, Solidaritat ha reposat la massa, ha estructurat els seus adherits en una organització de partit i s’ha consolidat. Fa només quinze dies el procés de creació d’executives a tots nivells i d’elaboració d’estatuts va concloure en el Congrés de Manresa: la criatura ha arribat a la majoria d’edat i la nova formació independentista  s’ha fet independent de les persones que la van parir. Ara, Solidaritat és més projecte que persones.

Hagués estat millor que Joan Laporta hagués mantingut la coherència que el va portar a gestar SI. Però el seu allunyament s’ha produït en el millor moment. No ens importa l’evolució de la seva persona; a hores d’ara, per a nosaltres, és només una qüestió personal. No dedicarem ni un minut a convertir en dimoni el que ahir era mig sant. Ni a especular com reaccionarà l’electorat a aquests moviments tàctics d’Esquerra i Laporta. Tenim una gran feina per davant.

Solidaritat és el projecte polític que té la independència com a objectiu principal i que ha fet de la regeneració democràtica un altre objectiu important així com el seu estil de funcionament. Aquesta fita és inalterable  i està al marge del comportament de les persones. Solidaritat té una estructura i una personalitat política que li permet caminar sola. Nosaltres seguim per la mateixa via per on hem caminat sempre. Ara hem de consolidar presència, hem de fer-nos sentir amb més potència, i ho estem aconseguim amb una activitat parlamentària sense parió. Pensem donar molta guerra. Seguirem donant molta guerra.

Us pot interessar l’entrevista de Jordi Basté a Uriel Bertran sobre la marxa de Laporta. 
Dies de fúria. Els resultats d’Esquerra en les tres darreres municipals comparats amb els mateixos resultats d’Esquerra en les autonòmiques precedents.