CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Els mitjans s’han quedat sense carnassa. En situacions semblants a les que ha viscut Solidaritat, la premsa obtenia per filtracions de cada bàndol, sucoses anècdotes i xafarderies per anar alimentant  l’avidesa mòrbida d’alguns lectors. Des del 12 de desembre quan Laporta va començar a expressar la seva voluntat de presentar-se amb Esquerra, no ha sortit de la boca de Solidaritat ni el més mínim estirabot. Purament, tothom ha anat expressant el seu punt de vista, i sense prodigar-se massa. Finalment, la conferència de premsa del secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran, ha estat digne del més pur estil Guardiola.

Però això no agrada els mitjans. Si no obtenien carnassa, l’havien de fabricar. A falta d’estirabots, se’ls havien d’inventar. No hi havia sainet, però ells l’han hagut de muntar. Extorsionant, exagerant, imaginant, estrafent i convertint la pura diferència en enfrontament, la pura exposició de cada punt de vista, en embolic “de per riure” (Xevi Xirgo); en un sainet, vaja. I amb ràbia: no se’ls ha donat el que volien, doncs, a fer pagar la contrarietat a qui els han decebut.
 

Marc Bataller presenta batalla

I amb aquest títol, El sainet de Solidaritat, Marc Bataller va escupir dilluns, a doble pàgina de l’Avui, tota la bilis que la frustració li havia causat. Com ja he dit, en l’afer Laporta, Solidaritat s’ha mostrat extremadament polida i discreta, sense el mínim exabrupte ni cap esgarip escandalós. I, evidentment, el senyor Bataller, tot i el seu interès, no ens n’ha pogut presentar ni un. Aleshores, es posa a distorsionar els fets i on hi ha hagut pura discrepància (que de tan discreta, el públic ni se’n va assabentar), ell hi ha vist “polèmica” i “enfrontament”; on hi va haver diferents candidats a l’executiva, Bataller hi ha vist “evident divisió” –sense ni consultar el resultats del Congrés on les apostes minoritàries no van tenir prou entitat per fracturar res. És trist haver de llegir una crònica novel.lada en comptes d’una crònica periodística i professional.  D’on ha tret que es va “forçar a Laporta a mossegar-se la llengua i abaixar el cap”? Evidentment, enlloc de la seva crònica novel.lada no se’ns diu ni com ni qui. Com pot afirmar que l’absència de Laporta en el dinar de la ruptura “propiciés escenes esperpèntiques”? El senyor Bataller arriba al súmmum quan es posa a buscar “simbolismes” (sic) en el lloc on la coalició fa aquesta trobada “esperpèntica”: segons ell, el fet que es tracti del mateix local on es va formalitzar la ruptura de Carod-Puigcercós constitueix un paral.lelisme determinant. Compte, parelles no aneu cal Pitarra que això comporta divorci segur! Cap calent, senyor Bataller!

Al final, la conclusió interessada (com la vol Esquerra?): Solidaritat per a la Independència va a la deriva, “està desactivada” i ha de fer front a una gran “via d’aigua”.  Doncs, no. Vingui, entri i vegi, senyor Marc Bataller. Solidaritat s’ha estructurat i funciona molt bé. De fet, es troba tan forta que la marxa de Laporta ens ha fet adonar que podem caminar i avançar sense la crossa de cap figura mediàtica. Encara li haurem de donar les gràcies!

Solidaritat incomoda

Sabem que estem donant molta guerra al Parlament i ens alegrem de fer-nos incòmodes als que hi van a dormitar o a llegir la premsa o l’ipod. En un mes hem fet més feina que els altres en quatre anys. A més de la Llei per a la Independència, hem presentat la proposició de llei que permet saldar el deute hipotecari de les famílies amb el retorn de l’habitatge, una altra per anul·lar una subvenció de 6 milions d’euros a ENDESA i aviat els pressupostos de la independència amb tots els recursos que generem els catalans. Déu n’hi do! I això amb la “via d’aigua” i “desactivats”. Sr. Bataller, dediquis a la novel.la. I també confessi que treballa per Esquerra.

 El “plumero” d’Esquerra



De la mà d’Esquerra  Marc Bataller gosa fer un judici d’intencions sense justificar-ho per cap dada: sembla que SI estava obligada a “donar aire a Esquerra” a les municipals i no ha volgut fer-ho, sembla que les condicions que posava SI només pretenien impossibilitar l’acord, sembla que Esquerra s’hi avenia a tot, però que els altres finalment van partir peres; sembla que SI va néixer amb la voluntat de “contribuir a la patacada de Joan Puigcercós i els seus”… I què més? Que se li veu el llautó, senyor Bataller… i potser a la direcció de l’AVUI.
Aquesta vomitera de l’Avui no m’ha permès parlar de la mateixa reacció d’altres articulistes a l’Ara. Potser un altra dia. O ja no val la pena. Nosaltres, endavant: els nostres fets, el treball al Parlament i la mobilització ciutadana taparan les boques sectàries i faran que la gent parli i congregarà la gent cap a la independència.