Qui diu que commemorem un derrota?
Qui diu que commemorem una derrota? L’11 de Setembre els catalans no commemorem cap derrota. Jo no. Aquell onze de setembre de 1714 efectivament els nostres combatents a Barcelona van ser finalment derrotats. Set dies més tard va caure Cardona. Però el que sobresurt d’aquell episodi no és la derrota sinó la valentia de la nostra gent, militars i civils, enfrontant-se als dos exèrcits més poderosos del continent. Espanya ella sola va ser incapaç de vèncer els catalans; va necessitar l’ajuda de l’exèrcit francès i dels seus generals. Tan gran va ser la gesta dels nostres homes i dones que el seu coratge va ser recordat a la Cambra dels Lords i per l’escriptor Voltaire, entre d’altres.
L’onze de setembre de 1714 és una data que recordem amb orgull. Hi commemorem l’amor incommensurable d’aquells homes i dones per la seva terra. Per ella i la seva llibertat van lluitar, patir i morir. Quina bravura no van demostrar durant tot el setge! Com van saber defensar amb valentia les constitucions de la nació catalana! Només mereixen la nostra admiració. Em sento enormement orgullós dels nostres avantpassats. Van ser derrotats militarment, però el seu coratge perdura viu i en fem memòria.
I avui nosaltres continuem la seva lluita. Aquesta guerra encara no ha tingut final. Els espanyols tampoc han deixat d’assetjar-nos i el seu intent d’assimilar-nos definitivament persisteix. Però guanyarem nosaltres perquè “si ens aixequem ben ben d’hora i penquem, som un país imparable” .
Per què hem escollit el dia en què van caure per commemorar la seva gesta ? Perquè ens sabem deutors del seu sacrifici i del seu combat. A les nostres mans està el final d’aquesta història d’emancipació nacional. Ells van lluitar, patir i morir. Ara a nosaltres ens toca vèncer. Els devem la victòria.
Si no recordo malament, durant la transició també es va parlar de celebrar la diada amb data del Corpus de sang, quan hi va haver l’aixecament desl segadors hi van afaitar a la guarnició castellana de Barcelona i el virrei. Per tant, la intenció era de celebrar una victòria, però no es va considerar prou oportuna. No és volia ferir la fina sensibilitat espanyola. Pobrets.
El significat de l’actual diada crec que ja és prou bó, encara que de vegades, a més d’un li has d’explicar el que.
Salutacions.