Per què hem de retallar i estalviar?
Si som un país que produeix riquesa, si ens arriben a robar 20 mil milions d’euros l’any per satisfer el benestar dels espanyols, per què encara ens demanen que ens estrenyem més el cinturó? En les paraules de Vicent Partal hi he trobat la millor resposta.
L’amenaça del govern espanyol, de blocar qualsevol operació de crèdit de la Generalitat i d’obligar-la a reduir el dèficit a base de tallar dràsticament les inversions no és exactament una mesura de racionalització. És una idea perversa.
En tot país normal el govern és la primera ‘empresa’, té un impacte enorme en el PIB i apuntala sectors econòmics que s’hi recolzen i creixen. Com que ens havíem cregut que érem un país normal, també hem fet això.
El mal és que no ho som, un país normal. De primer perquè ens espolien. Després perquè el nostre govern no té prou capacitat de decisió i no pot prendre mesures que l’ajudarien a passar el tràngol. I, en definitiva, perquè, com ja diuen ben clar a Madrid, qui mana són ells i haurem de fer allò que ells diguen.
Haver de fer allò que ells diguen, en aquest cas, pot voler dir, i aquesta és l’amenaça, haver d’estalviar per la via de la reducció de despesa. Devem set mil milions (que el govern anterior es va gastar amb el vist-i-plau de Zapatero i que són una part ínfima dels que ens roben) i ara diuen que n’hauríem de deure dos mil. Solució? Qualsevol govern del món recorre al deute o apuja els impostos o fa qualsevol cosa. Però, a nosaltres, ens obligaran a no gastar. A estalviar, encara que el cost de l’estalvi siga aturar el país.
En vist d’això, la pregunta és si, al final de tot plegat, no hi ha aquesta intenció: aturar el país. Aprofitar la Generalitat per desfer tot el país. Perquè, si la Generalitat ha d’estalviar set mil milions d’euros, vol dir que haurà de paralitzar totes les inversions en marxa (una carretera, un laboratori…), que no podrà contractar nous funcionaris (ep!, metges o mestres o policies o…) que haurà de deixar d’ajudar les empreses que ajuda (és a dir, pràcticament a totes), que haurà de deixar desemparats els ajuntaments, que la Muntanya de Montserrat ja pot dir adéu als quatre milions d’euros que els pressuposts vigents li adjudiquen, que Ferrocarrils de la Generalitat pot pensar a anar tornant al patinet perquè deixarà de rebre una bona part dels 327 milions d’euros del pressupost vigent, que el Servei Meteorològic de Catalunya ja pot apuntar-se al weather.com perquè ara rep vuit milions d’euros i cal retallar, o que TV3 i Catalunya Ràdio ja poden anar plegant veles perquè no rebran els 460 milions d’euros que tenen posats al seu nom.
Faig caricatura, és clar. Però no tanta.
Vicent Partal, director de Vilaweb
director@vilaweb.cat