Massa foc per a uns venedors de fum
Massa foc. Una burilla ha causat massa foc. Una burilla ha encès una pira 15000 hectàrees amb 65 kms de perímetre. Una burilla!
Ens venen fum. La culpa és de la tramuntana corrent enfurismada a 90 kms per hora.
Massa foc. Sobre tot quan s’han retallat dos terços els efectius nous que s’havien de contractar aquest any. Quan la capacitat extintora ha passat el 2012, degut a totes les retallades, de 540 mil hores a 162 mil! Pregunta: Si el focus era tan petit com el d’una burilla, no es podia haver calculat el perímetre de seguretat en funció de la velocitat del vent? Segur que es sí i es va calcular… però no es disposava de prou efectius per delimitar-la.
Ens venen fum. El conseller Puig ha afirmat en totes les seves aparicions que els efectius batallant contra el foc eren 1500. Però de bombers, segons el TN del dia 22, només n’hi havia 500. El conseller ens venia fum. 1500 efectius? ¿Potser comptava els voluntaris que repartien menjar o que desviaven el trànsit? La cortina de fum del senyor Puig, senyor meus, pretén tapar exactament el contrari del que vol vendre: que els efectius no eren els pertinents per culpa de les seves retallades en el cos de bombers. I vol evitar que el responsabilitzem de les dimensions desproporcionades del foc i dels estralls que ha provocat. En el darrer any s’ha retallat un 34% la prevenció d’incendis, un 52% en protecció civil, un 95% en vestuari de bombers, i fa dos anys que no s’incorporen nous bombers al cos. Sense parlar del que s’ha retallat en vehicles i combustible.
Més fum. Ens venen que les retallades, com ara les del cos de bombers, són ineludibles i una fatalitat imposada per la crisi. I tot per no gosar dir-nos, i si ho fan és amb sordina, que els catalans produïm prou riquesa per estalviar-nos aquest patiment; perquè no gosen dir que aquesta riquesa es desvia a altres territoris de l’estat que viuen millor que nosaltres.
Ens venen el fum del pacte fiscal com a solució per a les retallades. Ens ho venen per tal de no confessar que en justícia ens hauríem de quedar amb tots els beneficis de la nostra producció. Que els nostres diners no es pacten, es retenen. Per no dir que Catalunya, com qualsevol poble, ha de tenir la llibertat de disposar de tota la riquesa que genera i que això només es pot fer sent un Estat independent. Qualsevol pacte sobre els nostres diners, per més que alleugi la dolorosa situació actual, és la perpetuïtat d’una injustícia.
Ens venen que ens veiem emportats per la fatalitat d’una crisi, per no confessar que si fóssim independents la crisi no ens afectaria tan salvatgement com ara que estem integrats a una Espanya en ruïna, sinó com ho fa a Holanda o Àustria, països que tenen una producció semblant a la nostra.
En venen que la unió amb Espanya és una altra fatalitat, per por a denunciar que estem a Espanya per la força des de fa 300 anys.
Felip Puig no confessarà mai que ha hagut de retallar dos terços dels efectius necessaris per culpa del robatori espanyol, entre altres raons perquè seria tan com admetre que el seu govern no ha fet prou per evitar-ho, en comptes d’emprendre retallades.
Massa foc per a uns polítics que es dediquen a vendre fum en comptes d’evitar l’espoliació del seu poble i de treballar pel benestar que es mereix.
Contra el foc, aigua clara. No és pas demanant un nebulós i injust pacte fiscal previst a tot estirar per al 2014 que disposarem de mitjans per evitar els desastres actuals, serem amos dels nostres recursos i millorarem el nostre benestar. L’aigua que extingirà el foc del robatori espanyol serà preparar el país per a declaració unilateral d’independència.
————————————————————————
Entendreu que hagi posposat l’article anunciat per l’actualitat del tema d’avui.