Les no-raons del senyor Jordi Pujol
Jordi Pujol es troba entortolligat entre idees contradictòries i amb elles arrossega cap al seu cul de sac a una bona munió de gent que sempre l’ha admirat. Per una banda, no es cansa de repetir que, donada la situació d’una Catalunya assetjada per Espanya en tots els seus flancs, no troba raons per oposar-se a la independència i, per altra, considera que l’opció independentista és tan difícil que pràcticament esdevé inviable. En resum, ens cal la independència, però l’aventura és tan incerta que més val no encetar-la. I, aleshores? La Catalunya de Jordi Pujol és una Catalunya esquizofrènica, enteranyinada i atrapada en un camí sense sortida.
Jordi Pujol en les seves declaracions es contradiu, s’embolica i ens enreda. Potser involuntàriament. O potser activa la coneguda estratègia de contrapès: quan Mas mostra feblesa i cedeix davant d’Espanya, Jordi Pujol encén la parròquia convergent amb declaracions d’aparent fermesa patriòtica. Aparent, perquè just al moment que acaba d’enarborar grans fites patriótiques, li falta temps per espitjar el fre amb consideracions de por i impotència. Però deixem-nos ara de fer judicis d’intencions i centrem-nos a examinar les raons que segons el fundador de Convergència dificulten enormement la independència. Les va exposar en la presentació del seu tercer llibre de memòries en el programa L’Oracle. Són d’ordre polític. Perquè des del punt de vista econòmic, Jordi Pujol no dubta que “passaríem uns anys difícils, però som viables i bé”. Però políticament la independència topa amb dos grans obstacles. Per una banda, la política espanyola “perquè hi ha una radical oposició espanyola, que no és com la Gran Bretanya on Cameron diu podem fer un referèndum. La constitució espanyola diu que si hi ha això, l’exèrcit pot intervenir…” Però, a més a més, toparíem amb Europa,” que ajuda en moltes coses, però no donarà una empenta perquè hi hagi independència. Perquè Europa no té ganes de complicar-se la vida, ja ho té prou complicat. No, a això no hi donarà suport. De fet, no va donar suport a algunes de les independències i va mirar de frenar l’Eslovena, l’Eslovaca…”
Les contradiccions de l’expresident són manifestes, però vull posar-les en relleu. Posem que Europa no ens donarà l’ajuda d’una empenteta i d’acord que potser fins i tot intenti frenar-nos. Potser! Però no serà un fre radical ni decisori. El mateix Pujol ho admet implícitament amb els exemples que posa: aquelles independències que es van voler frenar, l’Eslovaca o l’Eslovènia, al final van arribar a bon port; el fre d’Europa mai serà prou potent. I per la mateixa raó adduïda per Pujol: perquè frenar la voluntat d’un poble encara li suposaria més problemes que deixar que la independència segueixi el seu curs. I aleshores, en el pitjor dels casos ens trobaríem amb la situació de Kosovo: la majoria d’estats, els de més tradició democràtica, a favor, i uns quants, poc significatius, en contra. I la UE fent la viu-viu. Kosovo ha seguit endavant i nosaltres seguiríem endavant també. En quant a la intervenció militar espanyola, per més constitucional que fos, seria tan mal vista per Europa que es convertiria en un punt a favor nostre, que és el que de fet ha passat amb Kosovo i totes les repúbliques sorgides de l’antiga Iugoslàvia: la intervenció militar sèrbia ha posat a la majoria de la UE a favor de la seva independència.
No hem de magnificar les dificultats que pot trobar la independència de Catalunya. Cap dificultat de les que esmenta Jordi Pujol la pot fer inviable mentre el poble català mostri decisió i fermesa. La realitat europea dels darrers anys és més aviat un argument a favor nostre. Els mateixos països que ell esmenta han vençut amb voluntat l’inicial fre europeu. I en quant a Espanya, els seus canons ens faran simpàtics a la resta d’Europa.
Els Pujol i CIU, segueixen jugant amb la ambiguitat política que tant mal ens està fent com a societat i país.
Jo confio en la força de Catalunya. El bon treball i l’excelència, ens poden portar a la victòria que moltes i molts somniem per la nostra nació.
Salutacions!