La tisorada que ens cal
L’altra dia demanava que Mas fos més coherent en les seves retallades. Si vol retallar el 10% de la despesa, que ho faci en tots els capítols, en totes les despeses. La primera a retallar és la despesa en solidaritat-obligada envers l’Estat espanyol. Que la retalli també un 10%. Quan ZP i la Salgado ens exigeixen retallades, els hem de recordar que per la solidaritat s’ha de començar i que, per coherència, ells ho han d’acceptar.
Això, sent conseqüents amb l’esquema autonomista.
Però no és aquest l’esquema en què ens hem de moure. Hem de pensar en independentista: la tisorada que ens cal és la de Portugal. Passem la tisora pels límits de la nació catalana i zas! tallem amb Espanya. Tallem el 100% amb l’impost revolucionari -o mafiós, com vulgueu- que Espanya ens imposa a cops de lleis i d’intervencions militars. Aquestes s’han acabat gràcies a l’empara de la UE. I contra les seves lleis, la voluntat decidida del nostre Parlament d’aprovar una sola i única llei nostra: la declaració unilateral d’independència.
La tisorada que en cal és la de Portugal. Al 100%. I n’hi ha prou.