CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Elisenda Paluzie en un recent article a El Puntavui feia una seriosa advertència sobre el perill d’usar el concepte estat propi en la consulta que ha de determinar el nostre futur. En copio els paràgraf que incideixen especialment en els termes que cal usar en la pregunta del referèndum.

“El procés d’autodeterminació de Catalunya segueix avançant, i en el darrer debat al Parlament, una sòlida majoria formada per CiU, Esquerra, ICV i la CUP es va comprometre a acordar la data i la pregunta de la consulta al desembre. […]
Ara bé, és més factible que en la definició de la pregunta es cometi un error que podria passar desapercebut. Aquest error seria la utilització del terme estat propi o estat d’Europa en lloc d’estat independent. 

 A Catalunya s’ha estat molt creatiu en l’ús de termes polítics associats al procés d’independència. En alguns casos, els motius han estat pedagògics: utilitzar termes més comprensibles, de llenguatge més planer i menys teòrics. En altres, treure’ls connotacions negatives per arribar a públics més amplis. Estat propi és un dels que han tingut més èxit, i ha estat entès per una majoria com un sinònim d’estat independent. Així, del 2008 al 2011, les entitats sobiranistes es manifestaven l’Onze de Setembre darrere la pancarta “Som una nació. Volem estat propi!” Però el risc d’aquest terme és que ni és un sinònim d’estat independent, ni és directament traduïble a altres llengües com l’anglès. Duran i Lleida ens recorda constantment que l’estat propi del programa electoral de CiU no significa la independència. I de fet, té raó. L’informe sobre la consulta elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional diu textualment que si la pregunta es formulés en termes de la constitució d’un estat propi, la victòria del sí deixaria la porta oberta a alternatives diferents: estat independent, estat confederat amb Espanya, i fins i tot estat federat dins d’una federació espanyola, exigint una reforma de la Constitució i un nou referèndum! El procés en què estem immersos és complex, té incerteses, i no serà un camí de roses, però hi ha incerteses que es poden evitar fàcilment. En un referèndum no es pot ser ambigu, ni portar la gent a votar propostes que puguin ser interpretades de diverses maneres. Per tant, pregunta única sí, de doble resposta també, però a més cal que inclogui el terme estat independent si volem un resultat clar i directament aplicable.”

L’article porta aquest títol “Estat propi, la tercera via encoberta?” 

Darrera actualització ( Dimarts, 8 d’octubre del 2013 02:00 )