CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Encara em sentia exultant amb els resultats aconseguits per Solidaritat, dies després del 28-N, el cuc de la unitat em rossegava l’ànima. S’havia d’intentar amb Esquerra. Però les eleccions l’havien deixat despullada. Esquerra estava clarament a la baixa. ¿Li convenia a Solidaritat, que estava en línia ascendent, barrejar-s’hi? ¿Seria bona aquesta unitat per a l’independentisme? Esquerra, no ens arrossegaria en la seva davallada?

La millor manera de sortir de dubtes era saber com ho veuria l’electorat i per això vaig preguntar-ho a persones que, tot i estar interessades en política, s’ho miren des de la barrera, sense implicar-se directament en cap partit. Al meu abast tenia un alt càrrec d’una multinacional amb seu a Catalunya i el director d’un centre educatiu de més de 1300 alumnes. Ambdós em van confirmar les meves sospites: un cavall guanyador no pot anar a remolc d’un altre que s’arrossega. El director del col.legi subvencionat va ser més expressiu i càustic: seria com ballar-la amb un cadàver!

ERC creu haver trobat en Laporta la seva taula de salvació. Perquè pensa que, per una banda, debilita a Solidaritat i, per altra, creu que es beneficiarà del ganxo mediàtic que Laporta va aportar a Solidaritat. No ha tingut en compte dues coses. En aquest moments Solidaritat ja s’ha estructurat internament, se sap forta i creu més en el projecte que en les persones. Sobre tot confia en l’atractiu de la feina feta al Parlament, més que no pas en cap crossa mediàtica. Segon, anant Laporta de número dos, la imatge de guanyador s’ha debilitat i potser esfumat. El 22 de maig sortirem de dubtes. Veurem fins a quin punt l’electorat seguirà fent com fins ara: castigar les ziga-zagues tàctiques que no obeeixen a criteris de coherència ideològica.

La unitat de l’independentisme no es farà mai en els despatxos. Es farà de forma natural, en l’arena política. Es farà proposant plantejaments ideològics a l’electorat i deixant que ell vagi donant el seu suport al més creïble i més decidit. Un procés unitari que demana cert temps, una selecció natural, com totes les coses humanes.

I la dada més important. Repassem d’una forma poc habitual els darrers resultats d’Esquerra. No es tracta pas de veure com ha anat baixant, que això ja ho sabem prou tots. No. Observem els resultats de Portabella a Barcelona tot comparant-los amb els resultats del seu partit, també només a Barcelona, uns mesos abans en les eleccions al Parlament.

·         Parlament 2003…. 126.613 vots   Municipals-Portabella …. 96.868 vots

·         Parlament 2007….  85.950 vots    Municipals-Portabella …. 53.463 vots

·         Parlament 2010….. 46.206 vots    Municipals-Portabella/Laporta….. ?

El que ara ens interessa: la gran castanya no és tant en el Parlament respecta de les municipals de tres anys abans, sinó en las municipals respecte a las del Parlament només sis mesos abans. Portabella no sap mantenir els resultats del seu partit i els redueix un 24% el 2003 i un 47% el 2007. Ell solet enfonsa el partit a Barcelona. Aposteu! A quant es reduiran els vots aquest 22-M respecte el que ERC va treure el passat 28-N? Seguint la davallada proporcional, un 60% i obtindrà uns 19.000 vots. Laporta invertirà la tendència? Ho podrà fer anant de segon i havent traït el projecte pel qual el van votar amb Solidaritat? Vosaltres mateixos. Aposteu!