CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

• Prepotents, els controladors; reacció salvatge i hiperexagerada perquè creuen que tenen la paella pel mànec. Des de la seva altíssima superioritat ni s’han parat un moment a pensar en el mal que causaven a la gent ni a valorar cap de les conseqüències de la seva vaga.

• Nosaltres, els perjudicats. Segrestada la legítima il.lusió d’unes vacances llargament planificades, segrestada per la prepotència d’uns i la fatxenderia de l’altre. Nosaltres al mig, patint-ne les conseqüències. Per als controladors som la moneda de canvi del seu tour de force amb Blanco. I aquest, sabedor de la reacció dels controladors, ho aprofita per posar la gent en contra d’ells i tenir-la al seu costat en aquest conflicte laboral. També Blanco en ha pres a nosaltres com a ostatges per forçar els controladors a acceptar unes mesures imposades.

• Els militars, la pitjor de les solucions en democràcia; potser no n’hi havia de més oportuna en aquell moment, però haver recorregut als militars és la demostració més clara que les coses s’han fet malament durant l’any de diàleg, és l’evidència d’un fracàs polític. Qui havia d’haver trobat solucions democràtiques no n’ha estat capaç: Blanco ha de dimitir per inepte.

  El polític ha d’actuar no només en funció de la raó que li pugui assistir, sinó sobre tot administrant adequadament el temps de les decisions i la forma de vendre-les. Blanco, ha fet justament el contrari, ha anat a provocar i ha publicat el decret el dia abans de les vacances. 

 En una Catalunya independent aquest caos no es produiria . Descentralitzar AENA.

En un altre país aquesta vaga no hagués paralitzat el país sencer. En una Catalunya independent tampoc. O hagués estat molt més difícil. Per què? Per què la gestió dels aeroports és autònoma i  es realitza des de cada territori. D’aquesta manera cada aeroport té els seus propis problemes, els seus propis conflictes i les seves pròpies solucions. A l’estat espanyol només hi ha un ens que ho manega tot, AENA, i els conflictes, per tant, són generals i abasten tot l’estat; un despropòsit, o una espanyolada que si fa no fa és el mateix, o si voleu una quixotada.
 

En una Catalunya independent també cada aeroport es regiria de forma autònoma. Els problemes es limitarien a cada aeroport. Res a veure amb el que ha passat i pot passar a Espanya.

Si els polítics catalans estiguessin al cas, ara aprofitarien l’ocasió per demanar la descentralització. També és el moment d’explicar què faríem en un estat independent. Mai com ara ha quedat en evidència l’absurditat d’una gestió centralitzada en AENA. I si els espanyols surten de polleguera (“salen de sus casillas” ), que s’hi posin fulles per protegir una pell tan sensible com demostren tenir. Nosaltres, a  les nostres coses.