CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Article publicat a El Mundo, diumenge 23 de gener de 2011

Quan a l’any 2005 el ja aleshores Secretari d’Estat d’Hisenda. El Sr. Ocaña, va presentar els comptes de l’Estat que reconeixien que més de 15.000 milions d’euros pagats en impostos per la ciutadania i empreses catalanes se’ls quedava Espanya per a les seves coses, i no s’invertien ni gastaven a Catalunya, va afegir “Aquesta és la prova que el sistema funciona”. Des d’aleshores més de 100.000 milions d’euros han estat saquejats per Espanya a Catalunya, i el mateix Sr. Ocaña amenaça ara en seguir fent funcionar el sistema, negant permís perquè el Govern català pugui emetre deute amb què finançar la despesa pública.

S’estan complint amb escreix els vaticinis tant de Trias Fargas com de Guerra de ara fa vint anys: el finançament de la Generalitat i la despesa pública a Catalunya segueixen els criteris d’ “asfixia premeditada” (TF) i “que hagin de venir cada any els catalans abuscar la grana” (“que tengan que venir cada año los catalanes a por alpiste” (AG)). Espanya amaga les dades i ens roba cada any més i més diners fins als 22.000 milions d’euros actuals, i disminueix la inversió pública fins als col·lapse, alhora que destina que destina el botí català a enriquir-se.

En els darrers anys ja han aconseguit que Catalunya estigui per sota de la mitjana en despesa i personal sanitari per habitant, que tingui menys professors i ordinadors per alumnes que la mitjana, que tingui més alumnes per aula que la mitjana, que a Madrid s’hagin construït 600 km d’autovies gratuïtes i a Barcelona només 20 km i que Espanya hagi sobrepassat a Catalunya en l’índex de desenvolupament humà de l’ONU. Els estudiants catalans reben menys de la meitat  de les beques que els corresponen, les nostres ONG, una fracció només del que els catalans les hi dediquem. Cada persona que viu a Catalunya paga a Espanya cada any de la seva vida, des del bressol a la tomba, més de 3.000 euros en impostos que van i no tornen, i els pensionistes d’Espanya roben més de 2.500 euros cada any a cadapensionista català perquè les cotitzacions que paguen els treballadors i empreses catalanes són requisades per Espanya en benefici propi.

Mentrestant, els polítics i governants catalans gesticulen i declamen en la impotència. Deia al 1999 Pujol en la seva investidura: “Per això mateix, l’objectiu més principal –repeteixo que mésprincipal, molt principal- d’aquesta legislatura és un nou sistema definançament que Catalunya- i més conretament del conseller Mas- per aconseguir aquesta millora d’una manera substancial incrementi els nostres recursos. És el nostre objectiu molt principal. És coneguda la proposta elaborada pel Govern de Catalunya –i més concretament del conseller Mas- per aconseguir aquesta millora. La recordaré, aquesta fórmula breument. Primer, recaptació per part de la Generalitat de tots els impostos pagats a Catalunya.[…]” Des d’aleshores, tant els Governs de CiU com el Tripartit han simulat que allò que acordaven amb Espanya era el millor sistema de finançament de la història, inclús estratosfèric, mentre el nostre poble s’empobria.

Ja som líders en fracàs escolar, entancament d’empreses i en creixement de l’atur; ja està la Generalitat a la vora de la fallida i el seu deute al nivell del bons escombraria; ja tenim la renda per càpita més baixa que Ceuta i Melilla; ja Espanya es prepara per a l’estocada final. ¿És que potser Mas planeja impedir-ho i recuperar el nostre diner, o només es proposa gesticular? Prou de paraules buides. Volem fets, exigim que Mas i els seus impedeixin que Espanya segueixi robant al nostre poble. 

Alfons López Tena      
 
(Traducció meva al català)