El rei es clava una trompada amb una porta
Una altra desgràcia reial. Ho podem llegir avui a la pàgina 65 de elPeriódico: el rei es clava una trompada amb una porta. Vale ja, pobre home! És que quan no es torça un peu, es trenca un braç. És pitjor que el Carlos Saiz amb el cotxe, aquest tio. Pobre! I és que tu poses el rei de copilot amb el Carlos Saiz, i els dos, en tres o quatre dies, destrossen el planeta! Sí, sí! Deixa’t estar de romanços!
El senyor va aparèixer ahir, es veu, en un acte oficial amb l’ull i la cella morats i dues tiretes al nas perquè es va estampar contra una porta. Clar, es pensa que com és el rei se li obriran les portes soles i va tirant… saps?
Diuen els d’elPeriódico textualment: “Això no li va impedir complir amb la seva agenda de treball.” Clar, de no fer res a no fer res, no hi ha gaire diferència.
Jo crec que aquí hi ha gat amagat, no creus? Una cosa és tenir un accident a l’any i l’altra tenir l’abono de la infermeria, com aquest senyor. O és que el rei és un rata i com que sap que no paga metges, diu aprofitem-ho! i es va autolesionant ( saps aquella gent que ho vol aprofitar tot, que ratllen una mica el cotxe…, xit! destrossa’l , xafa’l tot que això ho pagarà el seguro, però si està nou! és igual, xafa’l, xafa’l!!!) o això o la teoria que crec que té més pes, que jo crec que, jo diria que…
El rei es clava una trompada
Acabeu d’escoltar-lo vosaltres mateixos. Només n’he transcrit la meitat i ja veieu que no té pèrdua. La gràcia està en sentir-ho de viva veu pel mateix autor, el Peyu que cada dia podeu trobar al TeatreNeu i al Fricandó matiner de RAC 105.