CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Passejant  per tot el país el seu monòleg “És l’hora dels Adéus”, Xavier Sala i Martín ha tingut temps de madurar els trams finals d’aquest Adéu a Espanya. Amb la mateixa facilitat que una fruita  es desprèn de l’arbre quan li arriba el punt, el doctor Sala i Martín va desgranar espontàniament  el seu full de ruta cap a la independència  durant  la tertúlia del dimarts 8 d’abril a Rac1. M’he permès dividir en apartats el que va ser un discurs fluït i seguit, però la fidelitat al text original és plena.

“ Arribarà un moment en què s’haurà de trencar amb la Constitució. El dia que es declari la independència serà inconstitucional.”

Full de ruta

• “ Però fins aquell moment s’han d’anar seguint les normes. S’ha de demostrar al món que ho hem intentat de totes maneres possibles i per haver, i democràtiques i pacífiques i tal… I per tant, la gent de fora ha de veure que ho fem bé i el dia que trenquem, doncs és perquè no ens queda més remei.”
• “ Ara, si ho intento visualitzar aquell dia com passarà, a mi l’única cosa que se m’acut és que al final tot això acabarà amb una megamanifestació. Un dia que haurem de fer com a Ucraïna, o tants de lloc, que hi haurà una megamanifestació, centenars i milers de persones durant dies i dies. Tots els catalans ens haurem de posar les piles i haurem de dir senyors això s’ha acabat no hi ha manera de seguir dins d’Espanya.”
• “I aleshores això posarà una pressió internacional que farà que els nostres líders aniran a Europa i diran senyors no ho podem arreglar. La nostra gent va pel dret, volen això i no hi ha manera d’aturar-los. Si us plau, interveniu vosaltres perquè si no això és un atzucac, que no hi ha sortida.”
• “ I aleshores els europeus hauran de posar pressió a Espanya perquè arribin a un acord. Si no hi ha aquesta pressió, els espanyols sempre ens diran que no a tot, i per tant acabarem sotmesos. Jo no veig avui dia en un món democràtic com l’europeu, no veig manera d’utilitzar només la lleis per sotmetre la voluntat de la gent, és impossible. Per tant, l’única manera de fer-ho seria per les vies no democràtiques i dins d’Europa això no pot ser. Per tant si els espanyols fan servir vies no democràtiques, quedaran fora d’Europa, els fotran fora”
• “I per tant,  tard o d’hora acabarem votant.”
• “ Un cop votat, s’haurà d’implementar [jurídicament].”

Resumint

“La gent, que sàpiga que un dia s’hauran de mullar, que no serà anar de festa fent la V per la Diagonal sinó que haurem d’anar… a la plaça Catalunya. Estic segur que això acabarà amb  una megamanifestació, no d’un dia sinó megavaga perquè no ens donaran cap altra sortida, no tindrem cap altre remei. I aleshores els nostres líders aniran a Europa i diran senyors arregleu! Tal com anem ara, Espanya no pararà de dir No i aleshores hi haurà un dia…

I la constitució espanyola?

“En el fons, al final el que diu la constitució m’és igual, de fet el que estem intentant és trencar la constitució. Fer una constitució catalana i un país català vol dir que la constitució [espanyola] no ens interessa per res, per tant és igual el que digui. Mentre siguem part d’Espanya  l’hem de respectar però sabem que al final de l’horitzó, com que els espanyols no s’avindran a reformar ells la constitució -que ells no volen, els grans partits polítics diuen que no-, per tant quan declarem la independència,trencarem amb la constitució.”

I les lleis?

“Com van fer els EEUU,eh? La constitució anglesa ens oprimeix, és l’obligació, diu la declaració d’independència dels EEUU, el Jefferson -no és el dret, és l’obligació, quan les lleis oprimeixen els ciutadans- és obligació dels ciutadans de marxar. Doncs hi haurà un dia que nosaltres haurem de fer això i per tant que la constitució espanyola digui que no podem tant me fa, tant se val; el que volem és carregar-nos aquesta constitució.

“Ara, això només podrà ser, insisteixo, si la gent del carrer, si la gent de Catalunya, posa suficient pressió en les autoritats polítiques europees perquè obliguin els espanyols a acceptar-ho, si no, no veig com acabar-ho: estarem segles i segles els espanyols dient no i nosaltres dient si us plau, si us plau.”

El perquè de tot plegat, dimarts 08-04-14.