CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

El cervell de TV3

Publico un article de Víctor Alexandre que descriu a la perfecció la dependència mental que encara arrosseguem molts de nosaltres i també, incomprensiblement, TV3. És imperdonable que la nostra televisió segueixi reforçant aquests esquemes en comptes de convertir-se en la millor formadora de la mentalitat d’un poble que se sent lliure i nacionalment independent. Endavant l’article

TV3 o La 3?

“Ja fa més d’un any que hi va haver un canvi de govern a Catalunya, però els serveis informatius de TV3 continuen espanyolitzant els catalans per mitjà d’elements que passen desapercebuts a tots aquells espectadors poc amatents a aquesta praxi. No parlo de continguts -això requeriria un altre text- ni tampoc de concepció de programes, cosa subordinada a un procés més lent, sinó del missatge formal. És a dir, d’una elaboració, redacció i presentació de les notícies des d’un prisma netament hispanocèntric. En aquest sentit, s’ha de reconèixer que TV3 es manté fidel al seu nom i que, d’acord amb el número 3 -clar reflex d’una mentalitat regional, no pas nacional, subsidiària de TVE-1 i TVE-2-, continua considerant-se a si mateixa el tercer canal de Catalunya i, per tant, un canal espanyol més. Un canal amb peculiaritats lingüisticoculturals, això sí, però un canal espanyol. Talment la viva expressió d’allò que els immobilistes en diuen el fet diferencial català.

Aquesta és la raó per la qual la immensa majoria de les notícies relacionades amb Catalunya que no tenen un caràcter eminentment local -un incident en un barri, un acte en un municipi, una Festa Major, una exposició…- se’ns presenten sistemàticament emparentades amb Espanya. Es tracta que, sense adonar-nos-en, interioritzem que Catalunya són quatre províncies espanyoles i que, consegüentment, la nostra “realitat nacional” té el seu centre neuràlgic no pas a Barcelona sinó a Madrid. Madrid, segons TV3, és la capital de Catalunya. I per fer que aquesta idea arreli en el nostre cervell, desactivi la nostra consciència nacional i ens converteixi en catalans submisos i hispanodependents se segueix la norma de fer indestriable el nom de Catalunya del d’Espanya. De fet, apareixen sempre junts, ja sigui en les introduccions dels presentadors, en la veu dels reporters o en els rètols i els gràfics, es parli del que es parli. La idea d’aquesta rentada de cervell és que l’espectador interioritzi que Catalunya no fa res per si mateixa i que tot el que hi passa és una peculiaritat regional del que passa nacionalment a Espanya.

Vegem-ne alguns exemples:

  • “Les empreses catalanes de videojoc ensenyen musculatura al Gamelab de Barcelona. Tant a Catalunya com a Espanya hi ha força activitat. De fet, de cada deu unitats de joc venudes a Espanya, dues són de producció espanyola. Un joc que genera a Espanya uns ingressos superiors als 1.200 milions d’euros.”
  • “Entre gener i setembre s’han venut un 1% més de cotxes a Catalunya i un 1% menys a Espanya.”
  • Notícia sense fonament en un informatiu de TV3: “Un home mata a trets la seva exparella en una església de Madrid”.
  • Notícia sense fonament en un informatiu de TV3: “Una mare mata els seus dos fills de tres i onze anys a Jaén”.
  • Notícia sense fonament en un informatiu de TV3: “Un home de 41 anys ha mort la seva mare, de 69 anys, amb arma blanca a Linares, a Jaén.”
  • Notícia sense fonament en un informatiu de TV3: “Un home mata la seva dona a Zafra, Badajoz.”
  • “Un de cada dos espanyols respira aire per sobre dels límits legals.” (No és de la respiració dels catalans, del que hauria d’informar Televisió de Catalunya?)
  • “Més de 14 milions i mig d’espanyols han comprat els regals de les festes de Nadal per Internet.” (No és de les compres de Nadal dels catalans, del que hauria d’informar Televisió de Catalunya?)
  • “El Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de llei orgànica d’estabilitat i sostenibilitat pressupostària.” (Quin Consell de Ministres? D’on són aquests ministres?)
  • “El govern vol sancionar les comunitats que incompleixin el dèficit.” (Quin govern? Si el govern espanyol és el “govern”, el govern català què és? Tots els governs forans s’han de dir amb el gentilici: govern espanyol, govern francès, govern alemany…)
  • “Pugna nacionalista entre Amaiur i el PNB.” (Les pugnes entre PP i PSOE no són nacionalistes?)
  • “Les universitats catalanes es troben entre les més eficients d’Espanya i d’Europa.” (Si Europa ja inclou Espanya, per què citen Espanya?)

La llista seria inacabable, perquè aquesta dinàmica és una constant en tots els telenotícies. Però hi ha molts altres aspectes de la qüestió sobre els quals caldrà parlar-ne un altre dia, com ara dir “sortim a l’exterior” després d’una notícia espanyola o l’ús del terme “govern central” en lloc de “govern espanyol” o la institucionalització del catanyol com a català estàndard tot oblidant la responsabilitat formativa de TV3, lingüísticament parlant: “vivenda” en lloc d'”habitatge”, “deutes contretes” en lloc de “deutes contrets”, “afiançar” en lloc de “consolidar” o “afermar”, “fer la vista grossa” en lloc de “fer els ulls grossos”, “tot dóna que pensar que” en lloc de “tot fa pensar que”, “a no ser que” en lloc de “si no és que”, “de pressa i corrents” en lloc de “a corre-cuita”…

Atès que aquest estat de coses no sembla que importi gens ni mica al govern, s’imposa un petit exercici de coherència. Ara que TVE-1 i TVE-2 es fan dir La 1 i La 2, TV3 es podria dir La 3.”

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. El que és inconcebible és que hi hagi tant de socialista (espanyolista) confés i militant a TV3. Hi són des que manava en Pujol.
    Evidentment no dic que calgui treure’ls per a posar-hi convergents, el que dic és que cal ficar periodistes professionals que no posin per davant la seva militància i que tinguin clar que la televisió catalana es va fer per a tenir una visió del món des del punt de vista catalanocèntric (De la mateixa manera que a, posem per cas, Dinamarca, la televisió presenta el món des d’un punt de vista dinamarcocèntric).
    Juntament amb el dels Mossos d’Esquadra, aquest és un dels gols més importants que ens han ficat (o que ens hem ficat nosaltres mateixos) en institucions cabdals per al país.I

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.