Duran i Lleida ha avançat les rebaixes. Primera dosi
“Plantejarem el pacte fiscal quan ho haguem de fer, però el que no farem serà portar el país a una derrota. En el moment que ho plantegem hem d’estar segurs que pot tirar endavant, no podem ser una força política irresponsable i portar el país a una derrota.” “S’han de donar les condicions per al pacte fiscal. Òbviament, si a Espanya hi ha una majoria absoluta del PP o el PSOE, no se’n podrà parlar.” Entrevista del diari ARA a Duran aquest diumenge.
Quin seny, el del senyor Duran! No vol arriscar-se per res. De passada tampoc no vol arriscar el país. Si el camí no està ben fressat, no val la pena aventurar-s’hi. Quina sàvia prudència! La de sempre, no ens sorprèn pas. I, apa, que el país també prengui paciència amb el robatori fiscal. Total, hem sobreviscut fins ara, oi? Amb una mani de quant en quant ja esporguem l’adrenalina i fem net. Prudència, no prenguéssim mal i el senyor Duran no perdés les “gràcies” que li atorguen els socialistes: Presidente de la Cominisón Permanente de Asuntos Exteriores del Congreso de los Diputados. Els votants de CiU ja entenen que alguna factura se n’ha de pagar, vull dir que ha de pagar el país, esclar.
No ha trigat ni quinze dies. Rebaixes? Pitjor, abandó
del tema estrella de la campanya de CiU. No van pas dir, abans del
28-N, que el nou pacte fiscal estigués condicionat a la no majoria
absoluta de cap de les forces espanyoles.
Com que Duran s’adona que la seva desídia és un engany greu, es veu obligat a vendre’l amb paraules gruixudes: responsabilitat i derrota. Però, irresponsabilitat la seva quan s’ha dedicat a vendre fum per obtenir vots. Irresponsabilitat també ara de recordar-nos amb la paraula “derrota” les garrotades rebudes i que ens ha fet anar acomplexats tant anys. En aquests moments estem vivint una recuperació de la moral del país: no brandi, senyor Duran, els nostres fantasmes ni desvetlli les pors d’una derrota.
CiU s’ha passat la vida narcotitzant el país, adormint les seves justes reivindicacions. Contribuir a la governabilitat de l’Estat, en deien. No fer el ridícul, també. No endegar vies ni aventures que porten al fracàs -aquesta l’han compartit amb el PSC. Ara han apujat el to: evitar la derrota. La cultura del no, que tant han criticat en d’altres, l’han aplicat ells sistemàticament a les reivindicacions nacionals. Diumenge Duran ens ha volgut injectar una nova dosi del narcòtic. Però resulta que avui dia molta gent ja n’hem pres l’antídot per avançat.