Construïm la Catalunya del Futur – Xavier Sala i Martín
“No us demaneu tant quina Catalunya deixareu als vostres fills com quins fills deixareu a la Catalunya del demà” – Xavier Sala Martin en la conferència d’ahir a Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus en la concessió dels premis a la Internacionalització atorgats per la Cambra.
Tot un seguit de reflexions sobre l’educació. Interroguem-nos: afavorim ments inquietes, planters d’idees noves, i esperits coratjosos per implementar-les? La resposta no està en el vent sinó en els pares, els professors, els empresaris, els mitjans…
“El fracàs escolar no està en els nens que deixen l’escola sinó en els que l’acaben.” En aquell moment, estan fornits amb les eines que el món laboral els demana? Per altra banda, troben el marc social adequat per aportar-hi el que han après i desenvolupar la seva creativitat i emprenedoria? La resposta negativa a aquestes preguntes palesa el fracàs de la nostra escola; fracàs, no de l’alumne sinó de la institució. La independència obrirà tot un camp de possibilitats, entre elles l’estructuració d’una educació moderna i fornidora de les eines que la nostra societat demana.
L’escola està al nivell que exigeix un alumnat que ha crescut amb les noves tecnologies? El professor Xavier Sala explica una anècdota personal. Va donar al seu nebot que té encara no dos anys un llibre i li va dir que llegís. El nen no se li va ocórrer altra cosa que posar el dit sobre les paraules i prémer-les com si fossin una tecla de la tauleta amb què el seu pare li ha ensenyat a jugar.
“La societat creixerà amb la innovació. Però innovació no vol dir necessàriament TIC ni I+D. Un 70% de les innovacions es produeixen en coses quotidianes i tradicionals. Exemples: Zara, Circ du Soleil, etc. “
Fins aquí algunes de les moltes idees que va anar desgranant el professor amb el to incisiu habitual i amb l’habilitat comunicativa que el caracteritzen.
El va precedir Miquel Calçada, comissionari del Tricentenari. El seu va ser un discurs travat, sòlid i orientat a redimir-nos de la mentalitat de derrota per reemplaçar-la per la necessària confiança en els recursos humans de la nostra gent. Ho va aconseguir. Va ser un discurs, no una proclama ni un míting, tanmateix la gent va respondre amb uns contundents i massius crits d’independència. Qui ha dit que l’àmbit empresarial no és el més adient a la implicació política global de país?