Catalunya no preocupa ni ocupa.
Catalunya deixa indiferent Europa. Ni preocupa ni ocupa mínimament l’agenda de ningú. Catalunya és el no-cas. És clar que saben la inquietud del nostre poble, però també saben la inconsistència del nostres polítics. Per això no hi ha cas català. Ni amb Cadenes Humanes, ni amb Concerts ni amb Manis gegants. Ja vam veure el cas omís dels mitjans estrangers al nostre tan ponderat Concert per la LLibertat.
Els passos que hauríem de fer per ser escoltats, en aquests moments, són uns altres i no els fem. El pitjor del cas és que l’ANC i Òmnium, o el que és el mateix, Esquerra i Convergència, ho saben perfectament. I per raons que els hauríem de demanar estan entretenint-nos amb un folklore intrascendent. I nosaltres… amb un lliri en una mà i fent cadenes amb l’altra.
“Davant l’eufòria pel concert arreu, em va sorprendre un cert escepticisme per part d’un alt funcionari de la Unió Europea”
-Tu, que coneixes bé Europa, com es veu allà el cas català?
–És el no-cas.
-Què vols dir?
–Per a les autoritats europees, malauradament Catalunya és encara el no-cas. I no creguis que això no em sap greu. Però és així.
-Però… la multitudinària manifestació de l’11 de setembre va sortir a molts mitjans de comunicació internacionals. Tothom se’n va fer ressò. Des de la Generalitat també s’està viatjant a Brussel•les per explicar el procés…
–Si, si, si… Tot això està molt bé, clar. I també serà una bonica fotografia la cadena humana de l’11 de setembre d’enguany. Però tot això no fa perdre el son a Europa. Són imatges boniques d’un poble… però no els suposa cap maldecap.
-I, doncs… Què fa falta perquè el no-cas es converteixi en cas?
–El conflicte.
-Creus que ara no hi ha conflicte? La rigidesa del Govern de Rajoy en contra que Catalunya faci una consulta no és suficient per començar? O totes les lleis espanyoles que s’estan aprovant i que ataquen competències de la Generalitat? La qüestió de la llengua, per exemple…
–No. Això no és conflicte per Europa. El que passa ara, com no paren de dir els dirigents europeus cada vegada que els hi pregunten, és una qüestió interna. No ha passat la frontera.
-I doncs? Què hauria de passar perquè es converteixi en conflicte per Europa?
–Una d’aquestes dues coses: en primer lloc, el president Mas hauria de demanar formalment a Rajoy fer la consulta. Si aquest li nega, la Generalitat hauria de demanar empara a Europa. La pilota ja hauria passat la frontera i aleshores sí que es convertiria en conflicte.
-I la segona cosa?
–Unes eleccions plebiscitàries amb un punt que apostés per la declaració unilateral d’independència. Si guanyen els partits que volen aquesta declaració, Europa consideraria que Catalunya ja és un cas. Mentrestant, tot el que es faci des del poble català serà benvingut i s’estarà atent. Però la política mana. El problema és que no sé si s’estan fent tots els passos adequats amb Europa pel dia que hi hagi conflicte…
-Què creus què s’hauria de fer?
–Ja fa temps que s’hauria d’estar parlant amb Alemanya. Reunions d’alt nivell, vull dir. No crec que estigui tan clar que, donat el cas, Alemanya es posicionés en contra de la independència de Catalunya. Sembla impossible oi? Hores d’ara els alemanys faran el que calgui perquè no hi hagi cap secessió. Saben que Espanya sense Catalunya cauria en picat. Però els alemanys són massa pragmàtics. I arribat el moment…
-Arribat el moment farien costat a Catalunya?
–Si no es treballa per això, no.
—————————————————
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/07/catalunya_el_no-cas_95163.php
—————————————————