Cadena humana reivindicativa
Aquest any la tradicional manifestació de l’Onze de Setembre tindrà per a molts forma de cadena humana. Una singularitat manllevada de la gent del Bàltic que encara avui pot mantenir el seu punt curiós malgrat la quantitat de cadenes humanes que s’han arribat a fer per motius diversos. No li podem negar tanmateix el seu valor simbòlic: l’esforç logístic que exigeix organitzar-la palesa la ferma voluntat d’arribar a allà on pretenem, la independència.
La diferència entre aquesta cadena humana i les manifestacions tradicionals està en el caràcter reivindicatiu. En la cadena humana pràcticament desapareix. És clar que serà l’expressió d’un desig d’independència, però quan aquest desig ja es porta manifestant en múltiples ocasions des de fa tres anys, la seva reiteració palesa l’estancament del procés. Al 2010 i al 2012 expressar el desig d’independència era reivindicatiu per la seva novetat; ara, tornar a expressar-lo, quan la seva concreció no depèn de ningú més que de nosaltres, posa de manifest les nostres mancances i la nostra feblesa.
Només si demanem el dia i la pregunta, aquesta cadena humana tindrà algun sentit, serà un pas endavant i no un pur moviment circular en si mateix, reiteratiu i estèril, que ens deixaria estancats on som.