CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Ui! Sí que els pica! Només dos o tres dies a l’any elPeriódico trenca el format habitual de portada per dedicar-la a un tema que ell considera transcendental. Avui l’honor ha recaigut en les consultes independentistes. Amb aquest gest, el diari els hi està donant una categoria que desmenteix les seves pròpies paraules de desdeny en l’editorial. Senzillament, no pot dissimular-ne la transcendència. Encara que els hi dediqui un no, aquest no és tan solemne que deixa de manifest de quina manera els cou la festa independentista de diumenge. Com la sal a la ferida de la seva pell espanyolista. Espanyolisme, val a dir-ho, embolcallat cada setmana amb els colors blaugrana perquè “ no se note el cuidado” (Conde-Duque de Olivares a Felip IV parlant de Catalunya). Com els ha de coure!

És fantàstic! “Ladran, luego cabalgamos”, deia el Quixot. L’independentisme cavalca al galop i els d’ elPeriodico saben que aquesta cursa no té aturador. Estan nerviosos. Veuen que va de veres i que el tema se’ls escapa de les mans. Aquesta editorial, i sobre tot la seva magnificació, deixa constància de com perceben la nostra fermesa i la nostra decidida voluntat d’independència. Anem bé. La seva reacció n’és la millor prova. I en tindrem una altra dilluns quan escoltem les veus que ens vindran de l’altiplà, oest enllà.  

La trampa.

Tinc un amic per les Espanyes que als socialistes els anomena “socialistos”. Mira que arriben a fer-se impertinents amb els seus constants adoctrinaments!  En aquesta editorial segueixen voler instruir-nos sobre com hem de portar això de la independència.
Sí, sí, van d’amics nostres. Van de dir-nos com es fa “seriosament” això de la independència. Es posen falsament paternalistes i ens diuen que tal com hem fet aquestes consultes, no és la manera. 

Els seguirem el joc paternalista. Per una simple raó. Perquè si fent-se passar per partidaris de l’autodeterminació, hi ha un camí que ens aconsellen serà raó suficient descartar-lo i considerar-lo una trampa. Si, per contra, hi ha un camí que rebutgen frontalment, serà el senyal que per allà hem de transitar. La fórmula que ens aconsellen i que nosaltres no aplicarem és la següent: els patriotes han d’incloure el referèndum en el seu programa, sumar majoria al Parlament i aleshores anar a “obrir converses amb Madrid”. Sí, home! a donar-nos de cap una altra vegada contra la pared. Qui pot creure que Madrid estarà mai per converses d’aquest tipus! Santa innocència… o ingènua trampa, la d’aquests “socialistos”. Clarament, és un consell trampós. Com l’altra: el procés d’independència l’hem d’endagar sense sortir de la Constitució.  Una ingenuïtat per part de l’editorial que no confondrà cap patriota. Com si no sapiguéssim que pràcticament tots els  processos d’independència s’han seguit al  marge de la constitució del país que els tenia dominats! Home, que per un  simple Estatut, ens l’hem hagut de veure amb el Constitucional! I d’això no fa ni un any! Que ens creuen estúpids aquests d’El Periódico? La pretensió d’haver de buscar escletxes en la seva Constitució és un altre dels paranys de l’editorial.

Així, sí! 

Mirem ara què ens desaconsellen els “socialistos” per deduir-ne justament l’únic camí que ens portarà a la independència. El camí que els “socialistos” d’elPeriódico rebutgen amb tota rotunditat i al que de forma explícita i categòrica li neguen tota validesa és la proclamació unilateral d’independència. Doncs, ja està, ja ho hem trobat. No en dubtem, declaració unilateral d’independència. Per passiva, però ens ho han deixat ben clar en aquesta editorial. 

Així, no? Doncs, així, sí! Per aquí sí! Endavant!
 

No votis from Barcelona Decideix on Vimeo.