Tenint d’alcalde un gran "magnate" com Alfonso Rus no podíem escapar-nos de la moda dels camps de golf. L’impulsor és Francisco Pallás, que s’ha fet d’or amb les màquines escurabutxaques i és propietari de molta terra en tot el terme de Xàtiva i voltants. Es preveu de fer el camp de golf just darrere de
Aquest matí dos guàrdies civil s’han personat en el lloc on Iberdrola pretén instal·lar una de les torres i han demanat a les persones de Barxeta que se’n tornaren a casa (en castellà, òbviament). La resposta ha estat que d’allí no se n’anava ningú. Llavors la guàrdia civil, fent el paper de policia bo, els
La gent de la Barxeta (la Costera) planta cara a Iberdrola i als jutges que li donen suport. L’oposició del poble és forta contra les torres d’alta tensió que Iberdrola pretèn construir entre Castelló de la Ribera i Gandia per continuar alimentant el negoci de l’especulació urbanística. La cosa està que crema com podeu comprovar
Entre novembre i desembre de 1996 va celebrar-se el VII Congrés d’Unitat del Poble Valencià (UPV) a l’Eliana. Aquest Congrés va posar les bases per constituir -l’any 2000- el Bloc Nacionalista Valencià (BNV), i va aprovar (per majoria de vora el 80% de la militància) una Ponència Política que abandonava els Països Catalans i enfilava
Què pretenen dir-nos aquesta parella de consellers del PP amb les seues llengües tan enfora? Que estan nets de la llengua blava de les cabres? Ens fan burlesca? Que tenen una llengua llarga i servil per llepar-la entre banc i banc d’on ix un frare renegant, òbviament en espanyol? Trauen la llengua com si volgueren
Si el gallec i el portuguès diuen -perquè ho diuen!- que són la mateixa llengua, fins i tot l’anomenen galaico-portuguès, ¿per què els partits gallecs (i en particular el BNG) han reclamat l’oficialitat a la Unió Econòmica Europea d’una llengua que, teòricament, ja ho és per Portugal? Naqueles lugares onde a identidade da língua depende
En assabentar-me’n, fotut i arrimat a marge com m’he quedat, encara he tingut esme per alçar-me de la cadira, acostar-me a un dels prestatges atibacats de llibres i triar-ne un dels seus. L’atzar ha volgut que fóra El Cafè de la Granota, i entre tots els contes jo he escollit llegir Senyora Mort, carta de
Sempre havia pensat que Europa havia de ser el nostre futur polític, un espai democràtic que ens serviria per alliberar-nos del jou espanyol. Una Europa de pobles i de nacions que no d’estats. Però Europa és, ara per ara, un projecte fet pels estats i pels poders econòmics i financers. No hi ha Europa plural
Ja és prou significatiu i eloqüent que l’únic partit que s’ha mirat amb "comprensió" la filípica d’Espada, Boadella i tutti quanti nacionalista espanyol haja estat del PP, que com sabeu prové d’AP que prové del Movimiento Nacional que li alçava el pet al dictador Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España por la Gracia de Dios.Diu
Aquesta colla d’intel·lectuals que desfilen prietas las filas amb els compassos d’España cañí, ahir es presentaren en societat, i a la vista del seu Manifiesto n’hi ha que els han afegit a la filiació lerrouxista el qualificatiu de pijos. Sens dubte els escau la castellanada si ells mateixos s’han declarat acòlits d’un espanyolisme més que
Acabe de llegir Enterrar a los muertos, d’Ignacio Martínez de Pisón. M’interessava el llibre perquè sóc devot de Dos Passos, i havent llegit monuments literaris com Manhattan Transfer i El paral·lel 42 m‘era incomprensible la seua deriva ideològica, de l’esquerra més compromesa a la dreta més reaccionària. El llibre de Martínez de Pisón aporta respostes
Laurent Fabius ha estat expulsat de la direcció del PSF per haver demanat el no al Tractat Europeu. Diuen que el malabèstia d’Stalin quan algun personatge del buró polític queia en desgràcia la seua imatge desapareixia de totes les fotografies. Diuen també que, fins i tot, i no m’atrevesc a dir que exageren, anaven casa
Els franquistes s’avingueren a “això de la democràcia” pensant-se el que no era, i ningú no ha tingut mai el coratge encara de recriminar-los que pixen contínuament fora de test. Encara que explicar la democràcia als qui de tota la viva del món l’han perseguida representa el mataix esforç inútil que llavar-li el cap a
No és fortuïta l’aparició del Manifiesto del Grupo de Artistas e Intelectuales Queipo de Llano: Boadella i companyia. Trobe que no té res de casual si s’ha dit que després de la trobada de Carod amb membres d’ETA a Perpinyà van haver moviments forts des de Madrid per debilitar el PSC i donar el poder
Repassant tot el s’ha vist a Guadalajara (Mèxic), ara a Madrid i el que previsiblement veurem a Frankfurt, i tot el que s’hi ha dit i s’hi està dient, i analitzant la dispersada relació literària nord-sud dels darres anys, trobe que com a valencià no cal que m’hi capfique gaire: tants caps, tants barrets. Qui