Tenint d’alcalde un gran "magnate" com Alfonso Rus no podíem escapar-nos de la moda dels camps de golf. L’impulsor és Francisco Pallás, que s’ha fet d’or amb les màquines escurabutxaques i és propietari de molta terra en tot el terme de Xàtiva i voltants. Es preveu de fer el camp de golf just darrere de la Penya Sant Dídac. Aquests terrenys fa anys que s’establiren de tarongers. L’aigua provenia del pou de Serra o de la Serreta (flaquejos de la memòria) perforat en els anys 60. A primers dels 70 Francés va foradar el seu, que abasteix tota la zona de xalets de Bixquert. Els dos pous estant l’un a tocar de l’altre. Hi havia un camí públic, ample i carreter, que travessava la finca on ara volen fer el camp de golf; aquest camí anava des de les Llomes Planes de Bixquert, travessant els Arenals, fins a Canals. Durant el govern del socialista Miquel Calabuig a Xàtiva, si no recorde malament just quan Pallás va adquirir la finca, aquest camí públic es va tancar i se’n va obrir un altre de pitjor traçat que pujava fins a la senda de les Olles i seguia per Bolvens a fi que per la finca no passara ningú. Hi ha uns bancals perduts on hi havia plantades oliveres i ametlers on es fa un timó excel·lent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs si, ja tenim projectat un camp de golf. Promotor: l’empresari xativí més volgut i popular, Francisco Pallàs. La mentalitat i esperit capitalista no dorm per tal de cercar constantment el més gran benefici. La trajectòria de Pallás així ho demostra. Els beneficis-beneficis de les màquines escurabutxaques li van servir per a adquirir molts camps de secà i transformar-los en camp de regadiu (tarongers), aprofitant en els darrers anys les subvencions de la Unió Europea. Ara, quan ja se sap que aquestes deixaran d’arribar en abundància, cal buscar, per als terrenys de tarongers un altre negoci més lucratiu i "descontrolat" econòmicament: un camp de golf. És genial. Els empresaris forrant-se des de fa anys a costa dels contribuents i de la destrucció del medi ambient i edls polítics de tot pelatge donant-los les benediccions. Vistes les coses, potser caldria pensar-se això que va dir l’Espriu: anar-se’n nord enllà. Un nord en què l’especulació del sòl i la destrucció del medi no siga el paradigma del creixement econòmic, on els problemes de sequera i de pujada de les temperatures per l’acció antròpica no siguen tan visibles, on el capitalisme i els seus seqüaços siguen controlats per tal de distribuir entre la població el creixement. En fi, caldrà anar-se’n a Islàndia.
Aquesta mateixa vesprada ha hagut un cremat a la Serra Grossa. Crec que s’ha iniciat per la zona del "Merendero Pedro" i ha avançat cap a la Quintana, on, potser a últimes hores de la vesprada, ha arribat. Supose i desitge que haja estat extingit. Un incendi més, podríem pensar. Però, ja és casualitat, ja. Avui s’anuncia per la premsa (Levante) el projecte d’un camp de golf a Xàtiva i per la vesprada es bota foc una zona propera de gran valor ecològic. Ja veurem que es fa d’aqueixos terrenys calcinats. Per cert, fins a quan resistirà el paratge de la Cova Negra i de l’Estret de les Aigües sense cremar-se? Dos anys? Com a molt!