Laurent Fabius ha estat expulsat
de la direcció del PSF per haver demanat el no al Tractat Europeu.
Diuen que el malabèstia d’Stalin
quan algun personatge del buró polític queia en desgràcia la seua imatge
desapareixia de totes les fotografies. Diuen també que, fins i tot, i no
m’atrevesc a dir que exageren, anaven casa per casa demanant enciclopèdies i
llibres on hi havia el personatge sentenciat per canviar la pàgina amb una nova
foto oficial en què el desgraciat havia estat suprimit.
Anys més tard, a Stalin li va
eixir un alumne avantatjat pel que fa l’afició político-fotogràfica: Alfonso
Guerra. Aquest, però, va trobar que això de retocar i manipular, canviar
pàgines i tota la pesca era massa faena, exercir aquest control era molt costós
en temps i diners, i no prou efectiu si, malgrat tot l’esforç, el trabucament
fotografic no assolia el 100% d’efectivitat. Alfonso Guerra va pensar que era
millor la prevenció, l’advertència severa al galliner. Ell va ser qui va
advertir: “¡El que se mueva no sale en la
foto”. Que en política vulgar i corrent vol dir que qui se n’isca del solc pot
considerar-se cadàver polític. Laurent Fabius se’n devia haver oblidat, o potser
s’havia cregut, ingènuament, que la democràcia tutelada pel parquet és de
deveres. En qualsevol cas, ja sabem quins són els fotògrafs oficials del PSF.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És ben coneguda la pràctica d’esborrar adversaris polítics de fotografies que seguia Stalin ; fins i tot ha estat tractada literàriament. El novel·lista Milan Kundera en El llibre del riure i de l’oblit analisa aqueixa pràctica en profunditat i reporta el cas d’un cert Clementis que pel febrer de 1948 fou retratat al balcó d’un palau barroc de Praga al costat del dirigent comunista Gottwald. Nevava i feia fred ; Gottwald anava en cascarra i Clementis, que portava gorra, se la va llevar per posar-li-la. Al cap dels anys Clementis caigué en desgràcia i fou esborrat de la fotografia, on només restà la seva gorra sobre el cap de Gottwald com a darrer vestigi de l’existència d’aquell.
També George Orwell s’inspirà en lo stalinisme en la seva novel·la 1984, on el protagonista treballa en el ministeri de la Veritat fent la feina d’esborrar les proves documentals de l’existència dels dissidents.
Però la manipulació de la Història no la va inventar Stalin : ell en tot cas la va aplicar a la fotografia. La manipulació de la Història té segles d’antiguitat : la practicà molt reeixidament la corona espanyola ja en el Siglo de Oro. Qui hi tingui interès pot consultar els documentats estudis de l’historiador Jordi Bilbeny Brevíssima relació de la destrucció de la Història : La falsificació de la descoberta catalana d’Amèrica (Arenys de Mar : El Set-ciències, 1998), La descoberta catalana d’Amèrica : Una reflexió sobre la manipulació de la Història (Granollers : Gargot, 1999) i l’entrevista Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom : David Bassa entrevista Jordi Bilbeny (Barcelona : Llibres de l’Índex, 2003).
Bilbeny ha investigat tota la documentació referent a la biografia de Colom i a la gesta del descubrimiento i aporta proves que demostren que ha estat totalment falsejada.
Jep
Em sembla que és una pràctica no oblidada. A Carlet, segons diu el Levante d’avui, en el darrer Anuari Municipal un regidor del Bloc ha desaparegut d’una foto i sols hi resten els regidors del PP.