Repassant
tot el s’ha vist a Guadalajara (Mèxic), ara a Madrid i el que previsiblement
veurem a Frankfurt, i tot el que s’hi ha dit i s’hi està dient, i analitzant la
dispersada relació literària nord-sud dels darres anys, trobe que com a
valencià no cal que m’hi capfique gaire: tants caps, tants barrets. Qui no té
padrins, no el bategen. Si vull ser a la fira del llibre de Frankfurt o a la de
Pixarroglet ja caldrà que m’espavile pel meu compte. Vull dir, que m’hauré de comprar
una tenda de campanya, acampar en un jardí de la fira amb els meus llibres i
pregar perquè no m’hi desallotgen a puntellons.
Els
escriptors valencians en llengua catalana som un pàries. Menyspreats i perseguits
a la nostra “comunidad autónoma”, al Principat som absolutament invisibles. Els
valencians sempre hem mirat nord enllà, on diuen que la gent…. Hi hem buscat
una mínima normalitat, un cert recolzament per no morir de fàstic a casa
nostra. Tanmateix, al nord fa vint-i-cinc anys que continuen remenant els
mateixos noms valencians. Serà per mandra, per ínfules, per desídia o per regionalisme profund…? Siga pel que siga, en tenen prou amb dos o tres de
quota. I ja sabem qui representa gairebé en exclusiva la quota valenciana: Joan
Francesc Mira, pare prior del neoblaverisme. Entre nosaltres, conxorxar-se
contra Viriat, a diferència de Roma, sempre ha tingut la seua recompensa. En
fi… Al nord se saben suficients per fer bollir la seua olleta i no els calen
els valencians i els conflictes que arrosseguem. Aquest és problema de la
literatura catalana: que és autonomista i no gens nacional; i acovardida i
mandrosa… Literatura de taifes. En procés de desintegració, doncs. "Per a ofrenar noves glòries a Espanya" també podria ser el seu himne.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dis-li, més bé, sentit comú. Tanmateix, amb els teus comentaris contra els catalans, tripartits o omniouniconvergents, tant se val, més bé estaries en el BLOC fent Nació com dius tu, però des del País Valencià.(Tots els nacionalistes junts al País Valencià les properes eleccions)
Tres qüestions:
-No sé per què titlles de neoblaver a Mira: al capdavall, deixa ben clar la unitat lingüística dels Països i el seu model de llengua per a res és secessionista.
-Mira simplement intentà apaivagar un poc els ànims del blaverisme. El que no pots fer és donar l’esquena a la malaurada realitat valenciana. Sí, és molt bonic anar amb el cant dels Països però ací, a hores d’ara, és beure oli.
-Tampoc no té la culpa de rebre premis i premis i que es rendisquen als seus peus els del Principat. És, també, un gran escriptor
A més d’autonomista, en el sentit que tu li dónes, és profundament provinciana pel que fa a amplitud de mires i ben poc homologable. Si més no, en una proporció molt important d’allò que es publica en català (i especialment al País Valencià). En massa ocasions, el sentiment que m’ha produït tenir determinats llibres a les mans ha estat vergonya.
I aprofite que parlem de provincianisme per fer una pregunta en veu alta: per als responsables de Vilaweb, hi ha més vida fora de les seues quatre parets, o tot és "Anònim"?
Pere