El diccionari de l`Acadèmia Valenciana de la Llengua, el que segons la Presidenta de l’ens, Asunción Figueres, és el més “valenciano, valenciano“, és un dels projectes més inútils que puguen haver parit ments humanes. I no ho dic per la discutible capacitat lingüística de la majoria dels seus redactors i còmplices. Dic que és inútil
Divendres i dissabte vaig assistir a les II Jornades de l’Observatori de la Llengua Catalana que s’han celebrat a València, els debats de les quals han girat al voltant de la unitat de llengua. S’hi va fer la presentació del llibre El nom, la unitat i la normalitat. Informe sobre el reconeixement del català com
La notícia diu que un grup d’intel·lectuals catalans estaria preparant un manifest, que farien públic el 7 de juny, com a alternativa a la "uniformitat nacionalista" que es viu a Catalunya i per assentar les bases per crear un nou partit polític de caràcter "constitucionalista i no nacionalista" a l’esquerra del Partit Popular de Catalunya.
Tanto monta, monta tanto, el PSOE com el PP. Les dues raboses més arteres del País Valencià han tornat a arribar a un acord per continuar repartint-se el galliner. Això és tot el que se m’acut dir del pacte pel nou Estatut valencià. D’ençà que pactaren el primer aquells Guerra, Abril Martorell i tota la
Diu a l’AVUI d’avui Ernest Folch, editor del grup 62, que Frankfurt no és una fira d’autors ni de literatura. Frankfurt és una fira del llibre com a indústria. Tanta casquera que estem donant per voler anar-hi a mostrar la nostra literatura i resulta que no estàvem convidats. Vull dir que no estàvem convidats els
Antonino Chocomeli, escriptor nascut a Xàtiva l’any 1849 i mort a Xella el 1913, és un autor el nom del qual només sonarà als qui viuen al carrer de Xàtiva que duu el seu nom. És considerat sobretot poeta, tot i que és també prou important (en nombre si més no) la seua producció teatral
Sóc a la sala d’espera del metge. Dos hòmens, que ja no faran els setanta, xarren. Tot i que passe l’estona llegint un llibre, escolte la conversa amb mitja orella per si se’ls escapa alguna paraula i la cace al vol. En això que un li diu a l’altre, sense que, per desgràcia, n’haja pogut
A mitjans dels anys vuitanta -del segle passat-, vespra de la Fira de Xàtiva (15-20 d’agost) va aparèixer una pintada en la paret d’un vell magatzem de la plaça Pintor Tudela, al barri del Raval. Una pintada que no he oblidat, sens dubte perquè la seua bellesa ha estat prou protecció contra els òxids que
L’any 1999 vaig fer la ponència catalana del XVI Encontre d’Escriptors Bascos, Gallecs i Catalans (Galeusca). El tema general de l’encontre era La globalització i les literatures. La ponència que vaig preparar és aquesta: Mestissatge o clonació. Potser hi trobareu algunes reflexions d’interès. Pel sarau de Frankfurt, per exemple.
L’Acadèmica Valenciana de Llengua subvencionarà la Fundació Sambori, que és qui organitza els premis de literatura en "valencià" més massius del País Valencià. Hi participen la majoria dels centres d’ensenyament primari, ESO i també les universitats valencianes. Els populars Premis Sambori estan vinculats a Escola Valenciana. L’any passat en els jurats diguem-ne "majors" dels Premis
A través del mestre d’obres Isern he viatjat fins al bloc d’en Gabriel Bibiloni per llegir aquest article que posa llum sobre la manera com hem de saludar en correcte català segons el moment del dia en què ens trobem. Tal com demana, passaré l’avís que en correcte català sempre hem de dir bon dia.
Contra ells no podem anar, diuen. Si respons en català a un policia espanyol, amb tota seguretat acabaràs en comissaria per desacato a la autoridad. Si t’han robat o t`han apallissat, val la pena repensar-t’ho abans d’anar a denunciar-ho a comissaria, ja que si no et rebaixes a explicar-te en cristiano ja cal que t’escrigues
En els mesos finals del 2001 va haver una polèmica que va tenir per protagonista el jove aprenent de mag Harry Potter. Com totes les polèmiques a casa nostra, va ser de curta durada, puix que el debat destorba la “perpètua somnolència digestiva”. L’editorial Empúries havia publicat en català els primers títols de la sèrie
Darrerament apunte qüestions locals -de Xàtiva-. Trobe que l’exemple polític i econòmic de la ciutat que estime i em fa patir no és gens diferent d’altres ciutats d’arreu dels Països Catalans governades pel PP. Avui, la notícia que porta la premsa és que a l’inefable Alfonso Rus se li ha ocorregut la pensamentada d’organitzar un
El 28 de maig de 1995, Alfonso Rus, empresari de Xàtiva, assolia l’alcaldia de la ciutat de Xàtiva encapçalant la candidatura del PP, després s’haver passat en política pel cul de l’agutzil (que ací vol dir haver passat per altres partits: CDS i AIX). Així doncs, aquest analfabet vocacional, deficient cultural profund i bafaner insuperable,