A tall de les declaracions de la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Caterina Mieras, sobre la "discriminació positiva de la literatura en català a Frankfurt". No vull ser escriptor discriminat, ni negativament ni positivament. Voldria ser un escriptor "normal" al meu país, i no una anomalia. No ens consideren escriptors espanyols -i
Han fet papa el qui portava el Tribunal Santa Inquisició. Bé, fa temps que no li diuen així; li diuen Tribunal per a la Doctrina de la Fe. Però la funció que té és la mateixa, pam amunt, pam avall. Sort tenim que ara ja no cremen els heretges i els ateus en la foguera.
¿On són els polítics valencians, els teòricament nostres i els que, sense ser-ho ni de lluny (PP-PSOE), fan de la defensa de "las señas de identidad valencianas" cortina de fum de la seua corrupció i canó d’agressió política contra el nostre nord nacional? ¿On són que no els sentim cagar-se en tots els dimonis de
Diríem que “esplugar la llémena” és interrogar algú amb certa habilitat per traure-li del pap la informació que ens interessa i que no ens donaria si no mostràvem insistència. “Jo li vaig fer entendre que en sabia alguna cosa, però ella no es va donar per entesa: va canviar de tema i aló. Si tan
Diem: “Hem quedat com Camot”, i volem expressar que hem quedat malament, que les coses ens han eixit entortellades, que hem estat víctimes de la desgràcia. De molts dels personatges que hem anat anomenant -Tacó, Carracuca, Piu, Tronc, Garró…- només coneixem allò que diu la frase que els reporta: de les seues vides, si és
L’amic i compatriota socarrat Xavier Aliaga ha guanyat -ex aequo- el premi literari Vila de Lloseta (Mallorca) amb la novel·la Si no ho dic rebente. La publicarà l’editorial Moll, dins la col·lecció Rauxa. Enhorabona, Xavi.
Les llengües, com les ciutats, tenen els seus habitants. Uns conformen l’imaginari col·lectiu més màgic, on conviuen fades, bruixes, gegants, dimonis, donyets… Uns altres d’aquests habitants potser un dia foren persones de carn i ossos. Una llengua agonitza quan aquests personatges ja no són convocats pels parlants d’aquesta llengua on ells habiten. Alguns d’aquests personatges
En l’afer de la votació separada del PHN que ha salvat l’Ebre però ha sentenciat el Xúquer, el que ha quedat en evidència -i és el que pretenia posar sobre la taula de debat amb la penúltima reflexió d’aquest bloc- és la manca de resposta nacional per part d’ERC (nacional de Països Catalans, per descompat)
Vora aquesta plaça de Xàtiva, de Sant Jordi o de la Galera, naix el mític carrer Blanc. Mític si més no per a mi, ja que hi vaig viure, entre els sis i els vint anys, en la casa número 75 (Raimon vivia al número 2, cap de carrer i casa cantonera). Oficialment, la plaça
Encara sort que ja no forme part d’Esquerra Republicana, perquè el paripè d’avui al Congrés espanyol, amb votacions separades perquè es derogara el transvasament de l’Ebre amb el suport d’Esquerra i la continuïtat del del Xúquer amb el suport del PP, m’ha arribat a produir vergonya aliena. S’hauria d’haver exigit una votació única per a
He enviat aquesta carta de protesta als mitjans de comunicació de Xàtiva i la Costera: Respecte a l’antidemocràtica actuació de la Policia Nacional amb un jove xativí a qui s’emportaren a comissaria per respondre en valencià, voldria fer pública la meua solidaritat i el meu suport amb la víctima dels fets i amb la seua
La notícia diu: El DOGV publica la primera convocatòria de l’AVL d’ajudes a publicacions locals i comarcals. Els requisits bàsics per a poder ser beneficiaris d’aquestes ajudes són respectar la normativa de l’AVL, això diu el paperet. Si tenim en compte que el govern de la Generalitat Valenciana, les Diputacions i molts ajuntaments subvencionen generosament
Article a l’AVUI d’ahir de Jordi Coca: Escriptors i escriptorets. El remata dient: “…en el conjunt del que s’ha fet per la cultura catalana durant els darrers 25 anys, sigui poc o sigui molt, la literatura ha estat i continua sent la germana pobra. Els escriptors catalans continuem vivint de l’autoexplotació, continuem veient com se’ns
"Un altre dels efectes nocius d’aquesta política de fragmentació lingüística el trobarem quan reclamarem l’oficialitat del català en l’àmbit polític i administratiu europeu. Presentar-nos-hi amb normatives diferents, per al català i per al ‘valencià’, no ajudarà gens al reconeixement de la nostra llengua en aquest nou marc polític en construcció que és Europa". LA PARCEL·LACIÓ
Ens engalipen amb els gestos i ens foten amb les accions. Ens aconformem amb el fum de canyot i encara ens mostrem agraïts com criatures amb una bagatel·la de dos gallets. Hauríem de bandejar el pactisme i les seues metàstasis del catalanisme polític i lingüístic. El pactisme només pot definir un catalanisme d’espetec i barretina