Aquesta colla d’intel·lectuals que
desfilen prietas las filas amb els
compassos d’España cañí, ahir es
presentaren en societat, i a la vista del seu Manifiesto n’hi ha que els han afegit a la filiació lerrouxista el
qualificatiu de pijos. Sens dubte els
escau la castellanada si ells mateixos s’han declarat acòlits d’un espanyolisme
més que diví i per tant ha de ser en espanyol que cal definir-los. Amb tot, em
permetreu que propose una denominació més “nostrada” per a aquests
intel·lectuals de l’España Una. És
obvi que al terme pijo no li escau la
traducció literal, potser una mica exagerada sexualment, de pixorro. En el català de la
meua comarca, dir-li a algú que és un pixorro és com dir-li cagalló. Tampoc ens
ha de servir la denominació “coent”, terme no gens emprat pels usuaris del
català central, els quals prefereixen els termes espanyols com ara hortera o cursi. En el nostre català del
sud fem servir el mot "coent" i l’expressió “ser més coent que un all”, que és ser algú “cursi”
en grau superlatiu; i doncs quan escoltem l’Arcadi Espada exagerant les
grandeses demogràfiques de la cultura espanyola podem dir d’ell que és més
coent que un all. Em fa l’efecte que el terme pijo podia ser substituït, si ens plau, per “del puntet”. Ser algú
del puntet, diem a la comarca de la Costera i com a mínim a les comarques de
l’entorn. Algú és del puntet quan actua amb l’arrogància i la
pretensió del ric acabat de fer, de qui acaba d’estrenar condició social
superior i vol deixar-ne constància davant la seua anterior classe social més
inferior. És un terme aplicat a la burgesia que organitzava balls socials,
festes i actes amb una clara intenció de vindicació classista. Els intel·lectuals
del puntet diríem, doncs, que són vanitosos, arrogants, creguts; que s’estufen
amb aires de gran suficiència intel·lectual i de superioritat cultural. Vaja,
que es pensen que són els fills de l’amo. Però en realitat el que busquen és
ser recompensats per l’oposició que fan contra els intents emancipatius de les
colònies encara sotmeses a l’Imperio.
Si fórem en una fàbrica, ells serien els llepons de l’encarregat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
molt bon article. He de dir que a mi, coent és una paraula que m’encanta i que trop que hauríem d’exportar al Principat, a Mallorca i pertot.
Aquests del puntet que deis vosaltres, a casa meva se’ls diu bufes o polls entrats en costura. No necessitam els pijos dels orgues per referir-nos-hi. En tenim de sobre d’apel·latius!