Generació...

recollint els trastos...

Arxiu de la categoria: sensacions i vivències

Souad Massi – khalouni

2
Publicat el 31 d'agost de 2010

Khalouni…
no sé que diu, però m’entra, la percebo…

khalouni = deixeu-me estar

Diga’m perquè ets aquí tot pensarós
Ets amb nosaltres o estàs entotsolar?
La gent deambulant pel mar i tu
t’enfonses lluny enllà

Ja es veu que tens el cor ple
Ja es veu que no tens res més a dir
Qui està acostumat a patir des de petit
tota la seva vida la seva flama cremarà

Deixeu-me estar, deixeu-me
deixeu que plori per la meva sort
deixeu-me estar, deixeu-me
deixeu que plori per la meva sort

Mira la gent com s’alegra
mira la gent com juga
mira el cel com n´és de clar
i el teu cel tot emboirat

Hi ha a qui la vida ha somrigut
i li ha donat sense comptar
Hi ha qui com tu plora
i pren paciència amb la seva sofrença.

extret del bloc baysara

(gràcies)

sobre l’amor i la mort

0

vaig veure bricolatge emocional… un tros fent zapping…
…doncs sempre he tingut la intuïció, potser més la certesa, inclús des de molt jove que estava interessat per la ciència… que era el què em motivava, la curiositat de saber…
que una vegada morts, s’havia acabat.
Que de vida només en tenim una, que vivim moltes vivències en una sola vida, que la vida es ara, i ha deixat de preocupar-me el futur i que el que he fet m’ha portat més o menys satisfacció i que si estic satisfet del què faig, on som i amb qui comparteixo el present això… ja em fa feliç…
Que l’amor se sent, se sent amb la gent que tens connexió que t’importen,  i aquesta connexió la tens per sempre, en sentit d’eternitat… que hi ha persones que t’hi sents unit i llavors dius que t’enamores, que sentimentalment sents la necessitat d’unir-te en cos i ànima… i llavors sents plenitud. Però que això succeeix si no tens enganxes, addicció,  et sents lliure, que estimes i et sents lliure…  que la parella biològica no és una parella per sempre… que en pots tenir varies, inclús tenir varies relacions biològiques… però que tendim a ser lleials a una sola, perquè tenim afinitats, perquè no sentim la necessitat d’altres parelles i diem que som fidels… fins que n’hi ha una altre que ens atrau… som així… animals i ens dol deixar i que ens deixin de sentir… que s’acaba la màgia del aparellament… i tornem a cercar i trobar noves parelles… som així. Però ens dol…
Doncs la mort és només una qüestió biològica i l’amor és etern.  El sentiment d’estima, l’amor, si vols sempre ha sigut en nosaltres… és.
No se si m’explico bé.
(resposta a una conversa d’una amistat)

el que les paraules oculten

0
Publicat el 19 de maig de 2010

…sovint, massa, et parlen, et diuen, et comuniquen, escoltes, entens, però el què et diuen, el que et volen dir s’amaga darrera les paraules, la manera de com t’ho diuen es barrege amb sentiments, emocions, et confons, entens el que et sembla entendre… i en realitat el que et volien dir no s’et revela, no en la totalitat,  et queda en part oculta… amb el temps et queda el neguit d’esbrinar què és el que et volien dir en realitat… escoltaves i entenies, en part, intuïes el que et volien revelar… però potser no gosaven, per por a fer mal… amb el pas del temps s’acaba clarificant… En part, potser d’alguna manera, fingien per no fer-te mal. Intentaven, feien l’esforç, però potser no en sabien més. No et sentien…
Agreixo la sinceritat i l’esforç, ho varen intentar.

marrada pel desert…

0
Publicat el 17 de maig de 2010

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Tahoma;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

…vent furiós, colpeja, vaixell a la deriva, fosca nit,  sense control, fosc… 
ja no sents por… 
que
passi el que passi! no tens pregària, no t’amoïnes, ets en mig de l’oceà en
plena tempesta en una fosca nit…
albires una petita llum; – un far? – un miratge? – una il·lusió? – una fantasia?
Rumb cap enllà… esperança! m’adormo…

Esgotat, desperto. Despert en una platja deserta, i l’horitzó erm, desert! desert… el petit i minúscul ser viu fent saltirons, amagant-se sota la
sorra?…  petits herbacis més enllà?…   – Somnio?

Caminar, caminar…  camino!…  i un oasi!  que s’esfuma i belluga,
apareix en la llunyania…  – deliri? un altre miratge? desert…
Dunes, sorra fina, dunes…. i lluny encara l’oasi…  il·lusió? 

Set, tinc set!… l’oasi! hi sóc…  cristal·lina aigua!
cansat, m’adormo… marrada pel desert

vibrar

0
Publicat el 28 d'abril de 2010

sovint la música, autèntica, parla i transmet amb la seva harmonia, ritme i cadència, el sentiment que és en tu. Vibres, t’arriba al cor, i quan succeeix això, és art!

…escoltant BE MANKAN,
de l’últim àlbum Alí & Toumari, Alí Farka Touré i Toumari Diabaté…

gràcies Carme i Lucía per aquest regal!

el temps no té temps

0

…el temps no té temps, un instant és una eternitat, és efímer, tens aquest instant, que és ara, que és els temps que s’encadena d’instants, de futurs que ja són ara.
I passa, o i tant! inexorablement i amb el pas del temps deixem les batalles, perdudes o guanyades, sentiments, sensacions i vivències que ja no tornaran.

I quan ja no hi siguem, els cossos dels amants continuaran fruint i amb ells continuarà la vida en espais, platges i sols lluents…

comentari meu al post de Onatges; A l’hora del fred

Ni herois ni mites

0
Ni herois, ni mites,
en contra d’estructures,
contra el sistema,
en lluita.

Contra ideologies,
cercant respostes…


Ni herois, ni mites,
en contra d’estructures,
contra organitzacions,
encasellaven la pròpia llibertat.

Sense refugi, ni aixopluc,
sols, nosaltres sols,
contra l’establert,

radicals, lliures, rebels…

sense estendards, ni banderes
sense estels, ni símbols.

Inspirats en la lluita dels no alineats,
cercant la pròpia identitat,
en temps de grisor,
i interdiccions.


beatnicks, freak brothers,
fins on el món ens portés
qui érem, qui som?
rollings stones?

Sense refugi ni aixopluc,
sols, nosaltres sols,
contra l’establert

radicals, lliures, rebels…

sense estendards, ni banderes
sense estels, ni símbols.

beatnicks, freak brothers,
fins on el món ens portés
qui érem, qui som?
rollings stones?

…érem més de mil !!


vibració

4


(foto: Merce Cunniham by Jack Mitchel)

Sentiment de manca,

sentiment de buit.

 +…


absència, llunyana, que torna,

i per instants s’apodera de tot plegat.

la cançó que t’hi porta,
el to de veu, 
(de qui la canta)


la vibració, la música

(la reacció física que et produeix)

la lletra que et deixa fet pols,

atracció, que et transporta,
sense aturador, al costat nostàlgic…
sensació de pèrdua!

Respiro… uff!
sóc viu, aquest cop he sobreviscut!

La ment, la raó…
em dic; No vull, no deixo que la nostàlgia em porti,
de la tristor, a la llàgrima…
sinó ja estic perdut!


Respiro, sóc aquí,
sóc viu… 
sóc viu!


Uff!!
per un moment m’he perdut,

aquest mal de cor, mal d’absència.
el record de tu, que tard o d’hora torna!
i torna…

La memòria, a vegades, sintonitza amb la vibració, sònica…
et transporta, tu ets aquí i la ment allà…
en el temps,

i aquest tresbalç aquesta lluita, per coordinar-te…

emocions, música, cançons, sensacions…