Generació...

esperant-me

sender,
sempre hi és,
no el puc obviar,
el recorro,
el faig,
l’haig de fer.

neguits,  
sento neguits,
neguits!
el desconegut,
dubtes per on anar,
però,
cap atzucac em pot aturar.

respiro,
observo,
uns instants… 
i esguardo i confio,
m’allibero!

i en l’horitzó, llum,

sé que haig de fer.

i ets allà, esperant-me.

 

clica -> sunset



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent