Mails per a Hipàtia

L’inici de +VilaWeb ha provocat un notable augment del nombre de blocs d’aquesta casa. Encara me’ls vaig llegint a poc a poc però ja n’he trobat alguns que afegisc a la meua llista de visites diàries obligades. Un d’aquests és Noves Tecnologies d’Oriol Martí. És un bloc de tecnologia, com indica el seu nom, i que fa una aproximació molt fresca a l’actualitat, amb una visió molt ampla, a més. Avui per exemple explica l’inici de l’iCloud i també les millors aplicacions que es poden trobar a Android. 

Els blocs des de fa anys són una part essencial del contingut editorial d’aquesta casa i ho seguiran sent per molt temps, espere. I el bloc de l’Oriol o el bloc de l’Enric Marco, que avui ens val per a fer una notícia sobre l’Ausiàs March i Mercuri expliquen ben a les clares el motiu d’això: ens fan ser un millor diari.

Ruta de presentacions valencianes de +VilaWeb. València mateix, Alacant, Ontinyent, Xàtiva, Alcoi… A Alacant m’espera en l’estació Mar Iglesias, responsable des de fa molts anys de l’edició local, professora de periodisme de la Universitat d’Alacant, autora de la primera tesi doctoral sobre VilaWeb i sobretot amiga amb la qual hem col·laborat moltíssim tots aquests anys.

Mar ha aparcat en circumstàncies poc ortodoxes així que pugem ràpid al cotxe. És un model que desconec, però la veritat és que no sóc cap expert en cotxes jo. De sobte diu que ha d’arrimar-se un moment a la vorera, apreta un botó i el cotxe comença a desmuntar-se en una simfonia de moviments coordinats que vista des de dins del vehicle primer provoca pànic i després admiració i ganes d’ovacionar. La cosa s’ha convertit en un descapotable que Mar es dóna pressa en aclarir que no és molt més car que un cotxe normal.

Ho ignore però gaudisc del model, camí de la universitat. Em sembla que és la primer vegada en ma vida que puge a un descapotable…

De camí cap al campus passem per davant de Rabassa, el miserable campament espanyol on em va tocar passar un grapat de mesos fent la mili i on em vaig rendir a l’evidència que Borges era una mala persona però un escriptor immillorable.

Al campus ens espera Josep Albinyana, un altre pilar de VilaWeb, davant el qual repetim l’escena de la capota. Queda mocat. ‘Acollonat’ segons la seua pròpia definició. Però no s’acaba tot: hi ha encara la traca final. Després d’aparcar Mar agafa un carret elèctric de la universitat per a moure’ns per allà dins ja que anem de banda a banda. Sembla que el recinte té una flota d’aquests vehicles a disposició de la gent, vehicles que provoquen una certa expectació en la colla que participem primer en la classe-presentació i en el dinar posterior a la mateixa.  

Encara em queda una presentació al local de La Cívica i el viatge a Ontinyent on un bon grapat de personal omple de nit l’espectacular nou auditori de Caixa Ontinyent. Però el descapotable de la Mar serà ja el tema estrella del dia. I segurament de la setmana.

Sort que ella té un caràcter magnífic i ens aguanta les bromes repetides… 

Avui ha estat un dia en que el twitter ha jugat de nou un paper decisiu. Periodistes, polítics i ciutadans hem estat narrant en directe l’acord entre els governs espanyol i francès que reclama l’anomenat corredor central ferrioviari. Picant les fletxes podeu anar seguint la narració dels fets…

<a href=”http://storify.com/vpartal/corredor-mediterrani-a-ritme-de-twitter” mce_href=”http://storify.com/vpartal/corredor-mediterrani-a-ritme-de-twitter” target=”_blank”>View “Corredor mediterrani: a ritme de twitter” on Storify</a>

<a href=”http://storify.com/vpartal/corredor-mediterrani-a-ritme-de-twitter” mce_href=”http://storify.com/vpartal/corredor-mediterrani-a-ritme-de-twitter” target=”_blank”>

Últim dia abans de les vacances i sorpresa final. Avui la revista mensual de VilaWeb, una de les peces clau del projecte de +VilaWeb, ha vist finalment la llum. La revista vol omplir el buid de reflexió i context que la velocitat de les notícies 24/7 no ens deixa atendre com caldria.

Hi hem fet uns quants experiments interessants. Un de periodisme de dades molt divertit ja que vos permet comprovar com els usuaris de la ciutat de València interrogaven Google al llarg del mes sobre Francisco Camps i Alberto Fabra.

Mireu-la i fullegeu-la. Aquest número 0 és lliure per a tots. A partir del número 1, a finals de setembre, anirà dedicada als membres col·laboradors, parçoners i protectors de +VilaWeb.

Si la voleu en pdf la trobareu ací. Punxant el visor sobre la paraula Expand vos l’obrirà a pantalla completa.

Aquesta ha estat una setmana especial a la feina, amb el llançament de +vilaweb. Avui puc dir que he acabat la primera trompada amb l’explicació que n’he fet a través del xat, xat on han participat un munt de lectors, inclòs algun vell amic que fa anys que no veig perquè viu lluny. Si el voleu llegir ací n’hi ha la recopilació (punxeu sobre el número…). Crec que en conjunt explica bastant bé el perquè del nou projecte i algunes de les idees centrals del diari. 

<a href=”http://www.coveritlive.com/mobile.php/option=com_mobile/task=viewaltcast/altcast_code=59b435bd78″ mce_href=”http://www.coveritlive.com/mobile.php/option=com_mobile/task=viewaltcast/altcast_code=59b435bd78″ >Els reptes de futur de la premsa. Presentació de +VilaWeb</a>

Passades les celebracions dels quainze anys de VilaWeb, ja en ple any setze, avui hem començat a ensenyar el primer disseny del que volem que siga la VilaWeb de l’any vint. Es tracta d’un ambiciós projecte comunitarista que rep el nom de +VilaWeb i que vol tornar encara més lectors-cèntric el diari. Els pròxims dies anirem explicant a poc a poc el com i el perquè d’aquest projecte que si va bé culminarà el nostre treball en aquesta casa i obrirà portes a un futur que espere que siga molt i molt llarg.

(Fa uns minuts hem enviat el primer dels mails informant del treball de la redacció i demanant als usuaris de +VilaWeb la seua col·laboració en la creació del diari de demà). 

Fa setmanes vam establir un acord per a compartir informació entre Origo.hu (el principal diari hongarés) i VilaWeb. Fruit d’aquest acord diversos vídeos i informacions nostres ja han estat publicades en aquell país (sobretot referents al referèndum sobre la independència, al tema de les acampades i al Barça). Ara, fa uns dies, han estrenat la publicació també d’editorials dels que escric cada dia, que apareixeran de tant en tant traduïts a l’hongarès a Komment.hu, la web d’opinió d’origo.

El primer Fordulópont Barcelonában, correspon a Un moment que defineix. 

A VilaWeb treballem per a estendre aquest acord amb altres diaris i crear així una xarxa europea d’intercanvi de notícies, basada en els nous diaris digitals.

Avui finalment la pàgina al Facebook de VilaWeb ha superat la xifra dels 10.000 membres. Des de fa mesos estem treballant amb molta intensitat les xarxes socials, on encara tenim molt per aprendre. El Facebook i el Twitter eren, són, objectius fonamentals i arribar als deu mil usuaris era una fita francament desitjada.

Avui en dia no podem concebre el diari ja només com una pàgina web, per més visites que tinguem. Hi ha molta gent que ens segueix per vies diferents i és la conjunció de tots els que dóna l’abast real de la nostra feina. Hi ha molta gent que segueix, per exemple, VilaWeb TV al nostre canal de YouTube (on ja s’han vist dos milions i mig de vídeos) o a l’iTunes, (on des de fa mesos estem en la llista de les cinc cadenes de notícies més visitades en el conjunt de l’estat). Hi ha els prop de vuit mil seguidors de Twitter o els deu mil ja de Facebook. Hi ha el miler de telèfons android i els més de quatre mil iPhones que s’han instal·lat ja l’aplicació de mobilitat de VilaWeb.

Un conjunt dispers, per tant, que és, però, tot ell també VilaWeb. Més enllà de l’adreça històrica, la ja velleta vilaweb.cat.

Xiquets de diversos col·legis del Principat i d’Eivissa participen avui en una nova trobada d’Escoles en Xarxa. Aquesta vegada l’hem fet a Barcelona (en anteriors ocasions s’havien fet a llocs com Puçol, Granollers o Valls…) i per això hem aprofitat la pròpia redacció de VilaWeb i el barri del Raval per a que els joves periodistes practiquen.

Uns grups han anat a recórrer el barri per a conéixer institucions com El Taller de Músics el MACBA o el CCCB o per fer un reportatge parlant amb comerciants d’orígens geogràfics ben diversos. D’altres preparen un informatiu especial de televisió que us oferirem a la vesprada i hi ha un altre grup que ara mateix està entrevista la Beth, que s’ha prestat molt amablement a ser interrogada per les criatures.

De les moltes activitats que fem en aquesta casa, i en aquest cas la fem amb Òmnium, aquesta és de les que més em satisfà. Perquè s’hi barregen amb normalitat grups d’alumnes d’arreu del país (de fet en el conjunt de les trobades ja han participat escoles de tots els Països Catalans), perquè els veus passar-ho bé mentre aprenen i perquè al final es passen els messengers i els facebooks i fan colla, que també és important.

(A la foto la Beth ajuda a muntar la càmera als nanos que l’anaven a entrevistar)
 

Ahir vam obrir VilaWeb amb la notícia de la votació de Barcelona Decideix. Tenim un model gràfic de portada, que procurem usar només quan la notícia és enorme i que té una fotografia molt gran. Tan gran com complicada perquè el format allargat fa difícil a voltes trobar-ne una que encaixe bé.

Per sort aquest diumenge el bon amic i bon fotògraf Oriol Nubiola va captar aquesta cua de votants a l’Avinguda Mistral. I ens va semblar que era la imatge que buscàvem. Normalitat, transversalitat, serenitat i decisió, tot junt. Era la portada.

(Si punxeu sobre la fotografia s’ampliarà)

El meu article a la contraportada de l’Avui, d’avui. Una reflexió sobre el significat del Cas Vilaró per a la professió i el país.

‘Els periodistes mai no som notícia però a voltes els altres ens obliguen a ser-ho. Quan això passa no tenim més remei que explicar-nos.

Com el lector que haja seguit el tema sap, dimarts vinent jo era cridat a un judici per una querella de l’Ajuntament de Barcelona en relació amb les informacions publicades sobre l’afer Vilaró. No entraré en detalls: dimecres el consistori la va retirar i va acceptar que la nostra informació, que com és lògic mantenim, siga analitzada i discutida en el si del Consell de la Informació de Catalunya. Aquest és un organisme independent d’autoregulació professional on nosaltres som feliços d’acudir-hi perquè aquest és el model imperant a Europa: les discrepàncies sobre fets públics mai no es contesten per la via penal sinó a través de l’empara d’entitats professionals de prestigi, que dictaminen si la praxi periodística ha estat la correcta.

A darrere de tota aquesta polèmica, però, hi ha una diversitat de conceptes sobre quin és el paper del periodisme. Per a definir-ho, els anglosaxons usen aquella metàfora del whistle blower, (el qui fa sonar el xiulet). Segons això l’obligació dels mitjans és avisar a la societat, fent sonar el xiulet, quan alguna cosa no està clara. I contribuir que s’aclarisca el cas, aportant dades i informacions que poden ser incòmodes però que sempre tenen com a única aspiració fiscalitzar els poders públics. El periodisme d’investigació (n’hi ha d’altre?) sempre és de risc perquè furga allà on hi ha qui no vol que arribes. No pot ser altrament.

Contra això, cada vegada se’ns posen més traves i dificultats, als periodistes i als mitjans, i no només al nostre país. Però també a favor d’això cada vegada hi ha més veus que s’alcen, especialment a Europa, recordant que un periodisme emmordassat i callat és un perill per a la democràcia mentre que un periodisme combatiu, sempre des de l’honradesa i el respecte a les formes, no només és positiu per a les llibertats civils, sinó que fins i tot fa més fortes les institucions.’

Acabe d’arribar a casa. Tal i com explica la notícia de VilaWeb l’ajuntament de Barcelona i el cap de la Guàrdia Urbana han accedit a retirar la querella en contra del nostre dia. Ha estat el fruit d’intenses negociacions que han començat aquest matí i que han acabat per donar fruit a les 6.20 de la vesprada, quaranta minuts abans de l’inici del que havia de ser un acte en suport de VilaWeb i que ha esdevingut un acte d’anunci de l’acord i d’agraïment.

 En aquest vídeo trobareu el contingut complet de l’acte, que ha estat lògicament curt. El degà del Col·legi, Josep M. Martí ha tingut una participació excepcional en el part de l’acord i ha actuat amb una fermesa i una dignitat que vull ressaltar de forma molt especial.

Per la meua part només puc fer extensives les gràcies a tots vosaltres, als qui aquests anys i particularment les darreres setmanes ens heu animat a lluitar i a defensar la nostra informació i els nostres drets. Sense vosaltres no hauríem aconseguit aquesta victòria, que no és de VilaWeb només.  

Segurament les portades més tristes que podia imaginar.

El Queco Novell ha fet avui de director convidat de VilaWeb. Amb ell vaig coincidir treballant a la redacció de TVE a Sant Cugat a final dels anys vuitanta. Per això i per l’amistat que hem mantingut malgrat veure’ns poc m’ha fet una il·lusió especial tenir-lo avui a la redacció.

La seua recomanació principal ha estat, com si diguérem, ‘esponjar’ VilaWeb amb més fotografia i més imatge. Hem fet proves com un gràfic de la plaça Tarhir que sembla que ha agradat als lectors, pels correus que he rebut. Queco opina que tenim una web massa espesa, on hi ha massa coses i creu que posant imatges més grans i més treballades el diari millora molt -també hem posat per exemple una foto en blanc-i-negre de Maria Schneider, que s’ha mort avui, amb Bertolucci i Brando.

Jo ja estic d’acord però em pregunte encara si per als lectors no és excessiu. Em preocupa fer massa plaques horitzontals. Què en penseu?

Reunió per a validar, finalment, l’aplicació de VilaWeb per a telèfons i ordinadors amb el sistema operatiu Android. Tal i com es veu a la foto (on hi ha un iPhone i un htc amb les seues respectives versions) la de l’Android serà la mateixa aplicació que des de fa setmanes ja poden tenir en les seues butxaques els usuaris de l’iPhone. Amb les mateixes funcions i tan igual com és possible -tenint en compte però algunes diferències tècniques impossibles d’obviar.

Ara només queda donar-la d’alta a l’Android Market i esperar que tinga una rebuda tan bona com la que ha tingut l’aplicació per a l’iPhone.

Dubtes a partir d’ara: què més? Una aplicació per a BlackBerry seria necessària? O seria millor fer una web per a mòbils que poguera ser accessible per BB i també per Windows Mobile i pel que siga… Què n’opineu?