Era una notícia esperada però en qualsevol cas és una molt mala notícia. A les dues de la matinada s’ha sabut que ETA trenca la treva. Als pocs minuts hem improvissat una maqueta un pèl insòlita, amb el material que teníem i ens hem posat a treballar.
Un dia per a l’èpica, una portada per a l’èpica. En una setmana de despertar al País Valencià
Per primer volta hem canviat el logotip en una portada. L’ocasió ho reclamava: els 300 anys de l’ocupació han tornat negra la capçalera de VilaWeb, on hem afegit per un dia sol l’històric romb quatribarrat del Regne de València i una foto fantàstica de Berranetxea.
Aquesta portada, però, només va durar uns minuts anit a les dotze. De seguida van començar a arribar fotografies de gent a les muntanyes encenent llums i la vam substituïr per una més periodística, tot i que en la mateixa línia i conservant la invitació a enviar l’albà d’Almansa. Invitació que de seguida la gent ha fet seua. Poques coses hi ha tan agradables a VilaWeb com proposar un cosa així i veure com cada minuts quatre, cinc, deu persones van enviant missatges de punta a punta del país.
A casa hem apagat la llum a l’hora que tocava. Primer ens hem assegut uns moments a la cuina. Després una miradeta al pati. Hi havia algunes llums enceses i una xiqueta cridava reclamant que les apagaren. No ho ha aconseguit. Jo diria que hi havia menys llums obertes del que és normal però és una apreciació molt subjectiva.
A VilaWeb hem substituït la fotografia de portada per una taca negra i la redacció s’ha sumat a l’apagada.
Passejant pel carrer m’avisen de la redacció que, per fi, ha mort Pinochet. Torne cap a casa i quan hi arribe, abans de res, pose pels altaveus l’Amanda, de Victor Jara, i l’escolte en silenci. M’ho havia promés feia molts anys que quan aquest monstre morira el primer que jo faria seria escoltar la cançó de Victor Jara i recordar els morts que Pinochet ens deurà per sempre més: el president Allende, Victor Jara, Antoni Llidó i tants altres.
A VilaWeb ja fa dies que teníem pensada la portada: “Xile viu, Pinochet és mort”. I una bandera xilena. No volíem embrutar la portada amb la seua imatge. No se la mereix ell. Se la mereix el país que ell va massacrar i la gent que el va patir, que va patir mort, presó, desaparició. Per a ells tot el meu record i per a Pinochet el meu despreci etern.