marco |
IYA2009 |
divendres, 3 de juliol de 2009 | 20:20h
Aquest any també acudiré a Ca les Senyoretes invitat per Joan Olivares a parlar d'astronomia i jugar amb la llum i les seues propietats.
Com podem saber de que estan fetes les estrelles? Us recorde que fins ara ningú no hi ha anat. Si voleu saber-ho acudiu a Otos, a Ca les Senyoretes, i ho veureu ben clar i fins i tot acabareu fet reverències a un savi anglés...
Aquesta vetlada astronòmica s'emmarca en el conjunt d'activitats de l'Any Internacional de l'Astronomia.
A continuació podeu veure el programa de la festa dels colors de les estreles.
Xerrada d'espectroscopia bàsica a càrrec del doctor Enric Marco (o, com els colors de les estreles ens descobreixen de quina matèria estan fetes)
22:00
Sopar a càrrec d'Assumpció
24:00
Taller
d’espectroscopia Construcció d’espectroscopis casolans (cadascú podrà
construir el seu i endur-se’l a casa) i observació dels espectres amb
làmpades d’Hidrogen, Heli, Mercuri, etc.
00:45
Observació astronòmica amb diversos telescopis de la Lluna i Saturn
Reserves al telèfon: 962358032 o a través del correu: casa@ruralotos.com
marco |
IYA2009 |
dimarts, 30 de juny de 2009 | 12:38h
Que passa quan es reuneixen dues manifestacions artístiques i una disciplina científica? El primer que ens ve al cap és el caos, però el resultat és ben diferent, tal com tindrem l'oportunitat de contemplar el pròxim dijous 2 de juliol, a les 20:15 h, al Palau de la Música de València.
Música, fotografia i astronomia s'abracen per donar a llum un espectacle únic de sons, imatges i ciència. L'esdeveniment, presentat per l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València i el Palau de la Música, combina la projecció d'una col·lecció de vídeos d'imatges astronòmiques en alta definició, i la música dels Quadres d'una Exposició de Modest Mussorgsky, una meravella d'harmoniosa sincronització entre els dos, que condueix a un enriquiment mutu, dels efectes visuals gràcies a la música i de la música a través dels efectes visuals.
Com en l'obra original assistim també a una exposició, però ara
d'imatges astronòmiques. Quan la càmera es mou cap a una obra d'art,
l'audiència entra dins de l'obra i es troba viatjant per l'espai,
passant junt a planetes, estrelles, forats negres, nebuloses i galàxies.
Aquesta suite astronòmica és obra de l'astrònom i divulgador científic José Francisco Salgado que treballa al Planetari Adler de Chicago. Amb la seua empresa Vectors and Pixels Unlimited crea art visual amb imatges científiques.
marco |
IYA2009 |
dissabte, 27 de juny de 2009 | 13:49h
Ràdio Nou, la ràdio pública valenciana, va a dedicar un apartat d'uns 20 minuts a la setmana a l'Astronomia, dins d'un magazine de 4 hores, els dissabtes per la vesprada-nit durant aquest estiu.
El programa magazine s'anomena Del Sol a la Lluna, i és conduït per Carles Sanchis, i en ell, cap a les 20:30, hi haurà una secció astronòmica (Astronomia a la fresca) on jo faré una xerrada informal amb Carles, sobre temes astronòmics d'uns 20 minuts de durada on a partir d'un tema inicial (AIA2009, El Sol, els planetes, 40 anys de l'arribada a la Lluna, Eclipsi de Sol a Xina, la contaminació lumínica...) es parlarà de constel·lacions, de relats mitològics, d'història de l'astronomia, d'activitats astronòmiques per a tot el públic, d'astronomia a la xarxa i del cel a ull nu.
La secció astronòmica rep el nom d'Astronomia a la fresca.
Els programes començaran a emetre's avui 27 de juny i duraran fins el 22 d'agost. Seran, per tant 9 programes i un temps total dedicat a l'astronomia de 180 minuts.
Si voleu escoltar-nos ja sabeu. Només heu de buscar al dial l'emissora Ràdio Nou a l'hora indicada.
marco |
IYA2009 |
divendres, 26 de juny de 2009 | 11:59h
Els estudiants de periodisme de la Universitat de Artevelde de Gant a Flandes (Bègica) han fet el seu viatge d'estudis a València. Aquest projecte 'Over de Grenzen' (Més enllà de les fronteres) obliga als grups d'estudiants a fer entrevistes en un lloc desconegut per a ells. Han d'elegir tema i llençar-se a l'aventura.
Els estudiants de periodisme Delphine De Gryse i Stephan De meersman vingueren a parlar amb mi sobre la contaminació lumínica. Aquest tema em preocupa bastant ja que no ens deixa fer la faena als astrònoms i només a canvi de malbaratar els recursos energètics i econòmics.
També parlaren amb Giuseppe Grezzi, membre dels Verds del País Valencià que parlà dels problemes mediambientals de l'excés d'il·luminació.
L'entrevista que em feren a mi està en la xarxa en neerlandés. La podeu llegir, els que domineu la llengua de Gant, en aquest enllaç, on també podreu veure les fotos.
Jo us pose la traducció aconseguida amb el Google traductor. Els errors que dona l'eina informàtica els he corregit del que recorde de l'entrevista.
El Sol ha assolit a les 7h 46 min (hora local) la seua altura màxima a l'esfera celeste. Avui haurà eixit pel seu punt situat més cap al nord-est i es pondrà pel punt situat més cap al nord-oest. El Sol estarà més temps dalt l'horitzó i així tindrem el dia més llarg de l'any. Comença l'estiu!
Us deixe un poema noucentista dedicat a l'estiu trobat a la revista 'La Ilustració Catalana : periódich desenal, artistich, literari y científich' en la seua edició del 20 de juny de 1881. L'he posat tal com està, en ortografia prefabriana:
El sol fa'l el plè; lluhint totes ses gales, á sos petons, com nuvia, lo cor se sent bullir; no s'ou més armonia que'l cant de les cigales, y 'ls aucellets de l'ombra no gosan á sortir.
Oh, hermosa, quín mitx dia! quin reposar la vida! la siesta sota 'ls arbres s'hi fa tan dolsament! si 'ns cansa pera ajèurens lo llit de l'herba humida, nos en donará un altre la sorra del torrent.
Corrèmhi, que'm foguejan, com dos estius alhora, lo sol sobre ma testa, tos ulls sobre mon cor. No'm mires pas, qu'en flames esclata, y ja'm devora la plenitut de vida, qu'es plenitud d'amor. F. Matheu
Francesc Matheu fou un poeta de la renaixença i vinculat a l'organització dels Jocs Florals. S'enfrontà a les noves corrents de la cultura catalana acceptant a contacor les noves normes lingüístiques de l'Institut d'Estudis Catalans.
marco |
IYA2009 |
divendres, 19 de juny de 2009 | 00:21h
Ens han furtat els estels. Ens han esborrat les constel·lacions i els mites dels antics.
I és tota la veritat. Els carrers estan excessivament il·luminats, amb punts de llum mal dissenyats. Milers de focus, molt artístics això si, es troben per tot València i per tota l'àrea metropolitana allumenant carrers, places i autovies. I les estrelles van apagant-se poc a poc...
Quin sentit té dissenyar punts de llum tipus bola que llencen cap amunt el 50% per cent de la seua energia. Que no val diners l'energia? Deixaríem que rajarà l'aigua el doble del temps necessari?
Cal posar un fanal de llum cada 100 metres en totes les autovies d'entrada a València si tots els cotxes porten els seus llums obligatoris?
Un amic m'envia això que segueix. Sembla ser una visió espectacular en el cel d'agost. Li conteste amablement. Però aquesta mateixa setmana m'arriben dos o tres comunicats semblants. Tornen a preguntar-me. És veritat? Tractaré de contestar-ho de la única manera que sé. Usant les eines modernes i antigues de l'astronomia: Un programa de planetari on podem reproduir el cel de cada nit i l'ús de les equacions de la gravitació..
Dos Lunas en el Cielo
El 27 de Agosto, a medianoche y 30 minutos. Mirar al cielo. El planeta Marte será la estrella mas brillante en el cielo. Será tan grande como la luna llena. Marte estará a 55,75 millones de kilómetros de la Tierra.
No os lo perdais. Será como si la Tierra tuviera dos lunas. La próxima vez que este acontecimiento se producirá, está previsto para el año 2287. Compartir esta información. Nadie que esté vivo podrá volverlo a ver.
El projecte Sunrise ja vola pels cels àrtics. El telescopi i els seus instruments adjunts ja apunten al Sol en una missió que viatja en un globus de la Nasa a 40 km d'alçada. Ahir la càrrega útil va ser soltada lligada a un globus ple d'heli des d'una base sueca.
Els fenòmens magnètics solars són causats per estructures amb una grandària per sota del nivell de resolució dels telescopis solars terrestres actuals ni tampoc dels espacials com ara el Soho. La finalitat de Sunrise és obtenir imatges i espectres de la nostra estrella amb un nivell de detall no mai aconseguit per poder captar aquests petites estructures.
La participació espanyola, que ha estat molt important, ha consistit en el disseny i construcció del magnetòmetre Imax, per estudiar el comportament del camp magnètic solar en alta resolució. Un equip de la Universitat de València, liderat per Vicent Domingo, s'ha encarregat de la construcció de part de l'instrument.
marco |
IYA2009 |
dimecres, 3 de juny de 2009 | 00:39h
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat avui, a la seua seu del Monestir de Sant Miquel dels Reis de València, el Lèxic de l'Astronomia.
Aquest lèxic és un dels 12 lèxics presentats que van des del vocabulari de la llar, del forn i pastisseria, carnisseria, dels esports, la religió catòlica, música i també l'astronomia. La seua finalitat és recollir el lèxic bàsic d'aquestes disciplines i està dirigit a escolars, professionals i emigrants.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat el lèxic d'astronomia, donat que enguany és l'Any Internacional de l'Astronomia i per a aquesta finalitat ha comptat amb la col·laboració dels astrònoms J. Rodes de la Universitat d'Alacant, de José Cantó de la Politècnica de València a la seua seu d'Alcoi i jo mateix, de la Universitat de València. Com que tots tres som de la SEA (Societat Espanyola d'Astronomia), i en aquest tema la representem, han posat el seu logo, juntament amb el de l'Any Internacional.
A la presentació i roda de premsa hem estat convidats juntament amb els representants d'altres sectors, com els del gremi de forners i pastissers. Hi estaven presents unes periodistes de Levante i del seu diari esportiu Superdeporte que han fet una bona crònica que reproduesc ací baix.
El mes de juny ha començat i amb ell l'estabilització de l'oratge. Dóna gust treure el telescopi i passejar pel cels buscant nebuloses i planetes. Tot i això si les autoritats pertinents ens deixen gaudir d'un cel sa, sense contaminar lumínicament.
Saturn, amb els seus anells quasi desapareguts, continua a la constel·lació zodiacal de Leo mentre Júpiter cada vegada ix més prompte per a poder-lo gaudir millor en els propers mesos de l'estiu que ja s'acosta.
I. és que l'estiu comença el 21 de juny, moment en que les hores d'insolació seràn màximes i la nit serà la més curta de l'any.
marco |
IYA2009 |
divendres, 29 de maig de 2009 | 20:45h
L'Any Internacional de l'Astronomia està avançant molt ràpidament i ja van eixint a la llum les iniciatives que hem anat preparant aquests darrers mesos. La setmana que ve em tenim una, per exemple.
L'astronomia està molt ben considerada com a ciència. Poques persones poden resistir a meravellar-se davant d'una bona imatge astronòmica. Aquest any no pare de fer activitats a escoles i a l'Aula d'Astronomia. Tanmateix no podem dir el mateix de la consideració que es té dels autors d'aquesta ciència, els astrònoms i del seu paper en la societat actual. Ho parlavem l'altre dia els companys del departament comentant l'article que acaba d'eixir: Public Perception of Astronomers: Revered, Reviled and Ridiculed (pdf) escrit per un astrònom de la European Southern Observatory (ESO) a Xile.
Que pensa de nosaltres la societat? Som útils, estranys o despistats? De tot açò volia parlar-vos un poc....
El transbordador espacial Atlantis de la NASA ha fet el seu últim viatge per allargar la vida a l'instrument científic que més rendiment ha donat en tota la història, el telescopi espacial Hubble.
Llençat el 1990 i a una òrbita d'uns 559 km d'altura, disposa d'un espill de 2,4 metres de diàmetre que treballa a la resolució teòrica, sense les pertorbacions de l'atmosfera terrestre. Ens ha oferit les més profundes vistes de l'univers i també les més belles. Tanmateix els instruments a bord s'espatllen com passa a casa. Així, la càmara Wide Field Planetary Camera 2, que ha realitzat imatges mítiques, ha estat substituïda per la Wide Field Planetary Camera 3 molt més moderna.
L'Atlantis despegà de Cap Canaveral el 11 de maig en la que seria la cinquena i darrera missió de manteniment del telescopi.
Avui els astrònoms estem de festa altra vegada (quin any!). Des de Kourou, la base de llançament de l'Agència Espacial Europea a la Guaiana francesa, es llançaran a l'espai dues de les missions més importants dels últims anys: Herschel, el major telescopi infraroig, que mirarà l'univers fred, els núvols de gas, estrelles fredes, pols, etc. i Planck, la nova missió per estudiar el fons de microones de l'univers, les restes de l'explosió inicial, els fotons que van poder eixir de la primitiva sopa de partícules quan l'univers només tenia uns 380 000 anys de vida.
Herschel i Planck es llançaran a les 15 h. 12 min (hora central europea) conjuntament dins del major coet de càrrega europeu, un Ariane 5. Els satèl·lits estan situats en el morro del coet. Herschel, que és el més gran, es troba en la part superior mentre que Plank està a sota.
Les dues missions seran situades a uns 1 500 000 km de la Terra en la direcció oposada al Sol, lluny de les influències d'aquests cossos.
Des de fa anys, Diego Sáez, un company del departament, ha treballat sobre el tractament de les dades que aconseguirà Planck. Així que farem una observació en directe de l'esdeveniment.
Els estudiants, per la seua part, han organitzat una sessió, amb xerrades i l'observació del llançament des de una aula de l'Aulari Interfacultatiu del Campus de Burjassot.
marco |
IYA2009 |
dimecres, 13 de maig de 2009 | 00:00h
La visita a la capital del Baix Vinalopó ha estat ben profitosa. Sempre és agradable visitar Elx i si a més estàs envoltat de gent preocupada per l'educació, per inculcar una mica de ciència als nostres joves de la manera més agradosa possible tot arriba a ser perfecte.
Les Jornades ens han mostrat algunes experiències a l'aula, noves tecnologies aplicades a l'ensenyament de les ciències, el que es cou per Europa en aquest àmbit. Hem pogut gaudir d'un sopar de bestreta al mig del camp d'Elx, una observació astronòmica i d'amistats noves. Tot això i més s'ha pogut trobar a les XIII Jornades de l'AEFiQ-Curie.
Andreu i Maria, dos germans nascuts a Elx, viuen l'adolescència i primera joventut a les acaballes del segle XIX i primeries del XX, entre Elx i altes destins (Castelló, Tortosa, París i Oran), empesos pels avatars de la vida. Personatges ben notables (Àngel Llorca, Josep Landerer, J.M. lópez Campello) hi apareixen barrejats...
